Societat

el teu carrer

Emblemàtic i viu com el Versalles

Situat al número 255 del carrer Gran de Sant Andreu, el bar Versalles ocupa la planta baixa d'un impressionant edifici modernista construït l'any 1906. Al tercer tercera d'aquest immoble va néixer el 20 d'agost de l'any 1936 Pere Heredero, fill dels fundadors del Versalles, Eduard Heredero i Carme Mayol. Ell es va fer càrrec del mític bar, un autèntic casino popular, l'any 1976, i el va traspassar l'any 2004 a un dels seus cambrers, Eduard Colomé.

Des d'aquesta talaia privilegiada, Heredero ha estat testimoni de la transformació del carrer Gran de Sant Andreu. Encara recorda quan hi havia llambordes i hi passava el tramvia. «Hi havia una parada justament aquí davant del bar. Jo tenia 6 o 7 anys quan el van substituir per troleibusos de dos pisos, que anaven amb cables elèctrics.» Els troleibusos van durar fins que va arribar el metro a la plaça Orfila. Després els van canviar per autobusos, van treure les llambordes, van ampliar les voreres i van fer el carrer de direcció única.

L'escola on va estudiar Heredero, l'Acadèmia Víctor, estava justament davant del Versalles. A la sortida els nens jugaven al cavall fort i a futbol «amb una pilota de roba» a la plaça del Comerç. Una plaça, unida literalment al carrer, on encara sobreviu un dels comerços centenaris del barri, la rellotgeria Carreras, amb un imponent rellotge que va impressionar l'escriptor Josep Maria Espinàs una vegada que va ser convidat a visitar el barri per un client del Versalles. La farmàcia Franquesa i la merceria Perelló són altres comerços emblemàtics que han resistit al pas del temps. No ha succeït el mateix amb la lleteria on Heredero anava a buscar llet fresca cada dia quan tenia 10 o 11 anys i que ara és una botiga de roba. O amb la carboneria on anava a buscar el carbó, reconvertida també en boutique. El que ara és la seu de Caixa Penedès havia estat fa molts anys la merceria La Campana, un veritable tot a cent «on es podien revelar fotos i comprar des d'un carret fins a un pot de pintura». Heredero recorda perfectament el propietari, «un home amb una bata blava que havia d'anar a buscar aigua a la font amb una galleda perquè no tenia aigua corrent». També recorda amb afecte el cacahuetero, «on podies comprar cigarros solts», o un sereno, el Font, que quan li oferia un cafè li contestava, amb sorna, «que no el deixava dormir».

Al carrer Gran de Sant Andreu hi havia també, al costat d'un taller de bicicletes, el Local dels Pagesos, «d'on treien el Sant Antoni per la passada dels Tres Tombs». Ara és un magatzem de joguines.

També és el carrer de la Fabra i Coats, «on treballaven 3.000 noies en tres torns diferents». Heredero les recorda especialment perquè molts homes del barri seien a partir de les deu de la nit a la terrassa del Versalles «només per veure-les passar a buscar l'autobús».


PERE heredero i mayol

Els seus pares van fundar el mític bar Versalles als baixos d'un impressionant edifici modernista de començaments del segle XX on va néixer i encara viu. Ell va mantenir viu l'esperit del Versalles fins que el va traspassar l'any 2004. L'historiador local Pau Vinyes li ha dedicat un llibre titulat Pere Heredero, una vida versallesca.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.