Una història de Sants

En les primeres fotografies, hi surt Fraga. Era el 4 de desembre de 1975 i faltava una setmana perquè el nomenessin vicepresident i ministre de la Governació. Al seu costat, entre d'altres, un Josep Xarles de 40 anys. “Vam posar una condició a la visita: que poguéssim preguntar el que volguéssim; i va acceptar”, recorda. Xarles era des de la fundació, tres anys abans, el president del Centre Social de Sants, que va acollir a la seva seu del carrer Olzinelles la trobada de Fraga amb els veïns. I sembla que l'exministre d'Informació i Turisme no ho va passar bé. “Després va dir allò que a Sants, els toros els havien tret sense afaitar.”

Llavors ja feia gairebé quatre anys que l'entitat s'havia legalitzat, per formalitzar les activitats que feia temps que un grup de gent, que aplegava des de catòlics d'esquerres fins a membres de Bandera Roja, desenvolupava sota l'aixopluc de la parròquia de Sant Medir. Xarles era dels més veterans i també dels que estaven nets, sense antecedents. Per això el van triar de president. “Teníem molt clar que tot havia de ser legal, per no tenir problemes, que havíem d'anar amb compte de no trepitjar la ratlla.” La primera tasca: fer un cens de tots els edificis del barri, una radiografia a partir de la qual definir les necessitats i reivindicacions prioritàries.

Des de llavors, l'entitat no ha deixat d'actualitzar la radiografia i les reivindicacions. No hi ha hagut protesta, ni conquesta, a Sants a la qual el centre hagi estat aliè. Des d'abans d'allò de Fraga i tot. Com amb el rebuig al pas elevat sobre la plaça de Sants i el museu del tramvia que volia fer l'alcalde Enric Masó: el dia que aquest va accedir a reunir-se amb els veïns, aquests van muntar una cantada d'orfeons i corals per aplegar més gent. “Era la manera d'impressionar-lo, i va funcionar”. Després, centenars de mogudes. I de victòries, com amb els terrenys guanyats pels veïns del Vapor Vell, l'Espanya Industrial, les Cotxeres de Sants o Can Batlló. La darrera victòria és d'abans-d'ahir: la sentència en el litigi de Vallespir 25, que dóna la raó a uns veïns als que volien desallotjar i que havien denunciat assetjament. La feina, però, no acaba. L'entitat, per exemple, segueix batallant per la cobertura de les vies de Sants, assignatura pendent mai resolta a gust dels veïns.

Ara tot és a les fotos. Centenars, que constitueixen un recorregut per la història de l'entitat i del barri. Una història de Barcelona, des de la transició democràtica i més enllà, fins avui mateix. Fotos i tota mena de documents, de cartells a pamflets i retalls de premsa, integren l'exposició que, des d'ahir i fins dijous, es pot visitar a la seu del centre, la mateixa de sempre, de quan els festivals per recaptar calés i les assemblees es feien al desaparegut cinema Gayarre. “Sempre omplíem!”, recorda Xarles. Entre els ganxos dels festivals sempre hi era la Núria Feliu, sòcia d'honor. Encara hi és. L'espectacle del sopar del 40 aniversari que l'entitat celebra divendres també el munta ella.