El setge

Algú en qui confio i sap coses em diu: No et pensis que a Madrid observin amb tranquil·litat i sense preocupació les expressions independentistes de Catalunya. Se les prenen més seriosament que no creiem i et puc garantir que hi ha calaixos amb uns dossiers que comprometen el bon nom d'alguns líders catalans en camps diversos. Si els dossiers contenen informacions vertaderes, falses o intencionadament inflades no és rellevant. La qüestió és que són als calaixos esperant l'ordre o el moment de ser traslladats a la lletra impresa o electrònica amb la intenció de moure soroll, desprestigiar i fer mal.

Sense saber res dels dossiers, ja m'havia semblat que la possible independència de Catalunya causa molta inquietud a Espanya i en concret al govern ara en actiu, que en aquesta qüestió no és diferent del que va ser desactivat en les últimes eleccions generals. Artur Mas confia en un pacte fiscal que millori sensiblement la caixa catalana. Desenganyem-nos-en: no hi haurà pacte, de la mateixa manera que no es materialitzarà el retorn dels deutes endarrerits. Els mecanismes estatals no ens donaran mai uns diners que puguin servir per pagar, sufragar, subvencionar, la independència. Mira si se la prenen seriosament, mira si li tenen por, mira si la creuen possible.

Observem l'evolució de les comunicacions ferroviàries. Tothom que sap sumar i calcular diu que el corredor mediterrani hauria de ser una obra prioritària, i en canvi el govern espanyol vol unir Madrid amb França foradant el Pirineu per Aragó. Sembla que no tingui sentit, però en té: Espanya no construirà una línia que passi per un territori que demà pot ser terra estrangera. Les obres no es fan perquè les disfrutin els veïns. Mirin si s'ho prenen seriosament.

El congrés de CDC, partit que governa, va parlar del dret a l'estat propi per no parlar d'independència, que semblava massa fort, i l'Estat ho va trobar de totes maners tan fort que ens barra la independència no amb el pacte fiscal sinó amb el de la fam. O sigui que o fem aviat el que hem de fer, per difícil que sigui, o quedarem empresonats en un cercle viciós que més que un cercle és un setge.