L'‘scrap' enganxa
La fabricació artesanal de llibretes, àlbums i marcs fent servir tot tipus de material de papereria es posa de moda a Catalunya
El treball manual es feia per aprofitar retalls però ara ja hi ha fins i tot botigues especialitzades
Fa pocs anys que va arribar a Catalunya i ara és una moda que enganxa cada cop més gent, sobretot dones. L'scrap, un treball manual que prové dels Estats Units, consisteix a fabricar des de zero i amb qualsevol tipus de material, sobretot de papereria, llibretes, marcs, àlbums i objectes similars que, en fer-se a mà, són únics i irrepetibles. Es tracta d'“anar enganxant trossets de paper”, com diu el seu nom en anglès.
Cada addicta a l'scrap té les seves preferències i les botigues especialitzades, la majoria de les quals importen el material dels Estats Units, ofereixen tot tipus de papers, botons, segells, cintes, cordills, blondes, tampons, tintes i adhesius per elaborar les peces més sofisticades. Però també s'hi afegeixen materials autòctons.
L'scrap barreja tot tipus de tècniques, des de pintura, collage o l'enquadernació, passant pel ganxet, la mitja i la costura. Les llibretes (o els àlbums o els marcs...) poden ser de dues o de tres dimensions. En funció del material que es faci servir, l'objecte fabricat pot ser molt car o molt barat. Hi ha papers molt cars –la majoria de material ve de l'Estat nord-americà de Utah, on hi ha fàbriques especialitzades–, però tot es pot fer també amb material reciclat. Els papers especialitzats són d'estil vintage o amb dibuixos que recorden els anys setanta. Molt romàntics, en general.
“He fet les tapes d'aquesta llibreta amb el cartró dels cereals d'esmorzar. Hi he enganxat un paper preciós i, a partir d'aquí, l'he anat decorant i construint”, explica la Marta Forn, una aficionada a fabricar llibretes.
Regals personalitzats
“Aquest és un treball manual amb el qual pots fer regals molt personalitzats. Per exemple, vols fer una llibreta a una persona que viatja molt? Doncs l'hi fas utilitzant records d'algun dels seus viatges, amb retalls d'un diari, amb alguna pàgina d'un llibre que li hagi emocionat, amb el tiquet d'un museu, amb una carta”, explica la Rosa Vergara, una altra aficionada. La Marta Forn explica que, per al regal d'un avi, van fer un àlbum on cada nét va omplir una pàgina amb material i records personals.
Un dels materials que a les aficionades de l'scrap més els agrada d'utilitzar és el washi tape, una mena de cinta adhesiva de paper d'arròs japonès amb sanefes i dibuixos, ideal per decorar. Es ven en botigues especialitzades en papereria i treballs manuals, tot i que aquestes cintes es compren, sobretot, per internet. Les novetats arriben via xarxa cada setmana.
Com passa amb les cintes japoneses, que tothom les anomena en anglès, encara ningú ha catalanitzat el nom de les eines i d'algunes tècniques que es fan servir per fer scrap, per això les aficionades parlen d'eyelets, d'embossing per dir màquina de fer forats al cartró i la roba, encaixar anelles, gofrar roba, fer cantonades, rematar...
Ben bé no se sap qui va inventar l'scrap, tot i que la Marta Forn explica que una de les teories és que l'scrap va sorgir dels mormons. “Les dones mormones ho guarden tot, que si una cinta, que si un tros de ganxet, que si restes de llana, que si papers d'embolicar... i aleshores van començar a reutilitzar-ho per fer els seus àlbums de records. De fet és com el patchwork, que es fa amb tot de retalls de roba, però amb material de papereria”, explica. Diuen que Mark Twain n'era un gran aficionat.
Potser Twain en feia, però l'scrap és, sobretot, un treball manual que enganxa les dones. El ritual de trobar-se unes quantes i confeccionar aquestes creacions, tot compartint materials, s'està convertint en un passatemps que va més enllà del mateix treball manual.
Als Estats Units hi ha 25 milions de persones que fan scrap. A Catalunya no s'han comptabilitzat, però com a mínim hi ha unes dues-centes dones que es troben periòdicament en fires i trobades organitzades. L'entitat pionera i més dinamitzadora és Fem Scrap, un grup de dones que organitzen trobades, tallers, fires i concursos i que tenen un bloc des del qual difonen les seves activitats, les adreces de les botigues especialitzades i així creen comunitat.
