Catalunya, al capdavant de l'èxode migratori a l'Estat
El saldo migratori dels primers nou mesos de l'any indica a tot l'Estat una pèrdua conjunta de 137.628 habitants, el 56% dels quals va marxar de Catalunya
Al Principat hi viuen actualment 7.251.447 persones
La crisi continua empenyent milers i milers de ciutadans de l'Estat espanyol a buscar una sortida professional i vital a l'estranger, i al capdavant d'aquest fenomen se situa Catalunya, segons les dades difoses ahir per l'Institut d'Estadística Nacional (INE). Sumades i restades les persones que han entrat i sortit de l'Estat des de principis d'any i fins al 30 de setembre, el saldo migratori dóna com a resultat un balanç negatiu de 137.628 persones, el 56% de les quals eren ciutadans que vivien a Catalunya i ara resideixen a algun país de l'estranger.
La pèrdua de població és una constant que creix a mesura que la crisi i les llistes d'aturats van a l'alça. D'aquesta manera, el saldo migratori ja va ser negatiu el 2011, amb 36.313 persones menys a Catalunya, i aquest any porta camí de batre tots els rècords, ja que a data u d'octubre el saldo era negatiu en 77.524 persones, de les quals 6.521 tenien passaport espanyol i la resta eren estrangers. La Unió Europea i Amèrica són els destins preferits.
Aquest fenomen ha estat especialment significat durant els mesos d'estiu, que, d'acord amb les estadístiques, ha estat el moment triat per molta gent per fer maletes. Les xifres parlen per si soles: fins al juny, el saldo migratori a Catalunya era negatiu en 37.178 persones. Això suposa que durant aquests tres mesos d'estiu han marxat 40.000 persones més de les que han arribat. Tot fa pensar que en molts casos s'ha decidit esgotar el curs escolar abans d'emprendre el viatge.
Barcelona, primera
Les comarques de Barcelona, com no podia ser d'altra manera, són líders en aquesta estadística, amb un saldo negatiu de 71.000 persones, seguides de Girona, amb poc més de 3.300, Tarragona i Lleida.
Aquest degoteig imparable afecta el conjunt total de la població, que ara se situa en 7.251.447 habitants. Pel que fa al conjunt de l'Estat espanyol, la població arriba fins als 46.116.779.
L'anàlisi de les dades espanyoles indica que de forma conjunta aquests primers nou mesos de l'any el nombre de ciutadans que ha pres la decisió d'emigrar ha crescut d'un 21,6% respecte del mateix període del 2011. Sumant les dades de l'any passat i els tres primers trimestres del 2012, la xifra que en resulta és espectacular: Quasi un milió de persones han optat per marxar a viure a l'estranger.
Tot i que el nombre d'homes que han marxat supera el de les dones, de l'anàlisi de les dades es fa difícil dir que aquest és un fenomen pròpiament masculí. D'aquesta manera, des del gener del 2011 i fins ara han marxat del conjunt de l'Estat espanyol 542.724 homes i 385.166 dones.
Mil euros per tornar a casa
La gran majoria de les persones que marxen a viure fora de Catalunya són estrangers que desfan el camí que en el seu dia els va convertir en immigrants. En molts casos es tracta de persones que han perdut la feina i a les quals el fet de trobar-se a l'atur degrada la seva situació personal i els deixa amb poques possibilitats de reenganxar-se al mercat laboral.
És en aquest marc on l'administració ja fa temps que treballa per ajudar aquestes persones afavorint el retorn als seus països d'origen. En aquest sentit, la direcció general per a la Immigració de la Generalitat té en marxa el programa Retorn Voluntari, que atorga ajudes de fins a mil euros per persona. Els diners es donen tant per a comprar el bitllet d'avió, com per ajudar en el viatge i en la integració de la persona un cop retorna al seu país d'origen. L'ajuda no és il·limitada i s'estableixen topalls. A més, el pressupost és tancat i quan s'esgota la partida s'esgota el programa.
D'aquesta manera, l'any passat s'hi van destinar un quart de milió d'euros que van afavorir el retorn de 240 immigrants a casa seva. L'any 2010 aquesta ajuda econòmica la van rebre 169 persones.
