Viaducte sense data de caducitat
L'ajornament per raons econòmiques del projecte per fer subterrani el pas dels trens convencionals frena qualsevol canvi urbanístic
El consistori lamenta que es freni el que era “una revolució per a la ciutat”
La gran transformació urbanística de Girona, haurà d'esperar. La certesa que el projecte perquè els trens convencionals passin de manera subterrània per la capital gironina es troba, com a mínim, en via morta comporta un replantejament dels canvis que en pocs anys hauria pogut viure la ciutat si el projecte tirava endavant.
La crisi econòmica fa poc probable que l'Estat decideixi invertir els 354 milions d'euros en què es s'estima el cost del projecte que permetria amb posterioritat treure el viaducte del tren que creua pel bell mig de Girona. El regidor d'Urbanisme i responsable del projecte ferroviari a Girona, Carles Ribas, és taxatiu quan assegura que l'aturada del projecte o ajornament “impedirà planificar i definir la Girona d'aquí a 10 o 15 anys, d'un projecte que havia de suposar una autèntica revolució urbanística de la ciutat”. Els milers de metres quadrats que s'alliberarien dels pilars de formigó actuals característics del centre de la capital i del terraplè del primer tram de viaducte suposaven “una potencialitat bàrbara que afectava la trama urbana fins a punts inimaginables en l'actualitat”.
El projecte del tren convencional suposaria com a mínim uns quatre anys d'obres més, ja que es preveia fer-lo en dues fases, una que suposa l'enderroc del viaducte des de l'entrada sud fins a l'estació de Girona i la segona que es faria amb tuneladora subterrània des de l'actual Renfe fins al pont Major. Cadascuna de les fases preveia un termini de 36 i 40 mesos d'obres que suposarien afectació directa en superfície. Tots els partits presentaran al·legacions perquè l'Estat posi una partida al projecte, però a ningú se li escapa que els 354 milions d'euros seran un escull insalvable per tirar endavant el projecte els propers anys. De fet, el PP i Adif ja s'han mostrat partidaris de revisar un projecte que data del 2007, un fet que evidencia l'ajornament del projecte que inicialment s'havia d'executar tan bon punt acabessin les obres del TAV. El consistori demana poder fer un estudi del viaducte per determinar-ne l'estat de conservació, ja que si s'hi trobessin problemes es podria accelerar el procés.
Des d'avingudes de 60 metres a un tramvia
El govern municipal havia manifestat en alguna ocasió les grans possibilitats que obriria la desaparició del viaducte del tren del centre de Girona. Malgrat que tot quedava supeditat al procés participatiu que es vol obrir, el govern de CiU ja havia manifestat la voluntat que l'alliberament de terrenys pogués ajudar a crear una nova mobilitat a la ciutat.
La desaparició del viaducte amb terraplè a tot el tram sud de Girona, des de la rotonda de Mas Gri fins gairebé al parc Central, permetia generar una avinguda de gairebé 60 metres d'amplada a la zona del carrer Oviedo. Aquesta realitat permetia plantejar-se moltes possibilitats per modificar l'entrada i sortida pel sud de Girona. Més al centre de la ciutat, la desaparició del formigó armat també generava un carrer de 35 metres d'amplada a Bonastruc de Porta, obrint una àmplia gamma de possibilitats. El govern municipal havia manifestat que aquest nou eix permetia plantejar-se un altre cop la possibilitat d'implantar un tramvia, així com crear carrils bici o nous passejos que permetessin una nova mobilitat més sostenible a la capital gironina. També l'alliberament dels terrenys en punts tan cèntrics havia de permetre situar equipaments nous en espais on ara és impensable poder-hi fer qualsevol tipus d'operació malgrat la necessitat que hi ha en molts barris. L'aturada del projecte i la certesa que si s'acaba fent que la via passi sota terra hauran de passar encara molts anys abans no sigui una realitat, suposarà que la ciutat hagi de seguir convivint amb aquesta traça de formigó que a tot el tram sud suposa una autèntica barrera per a barris com ara els de Sant Narcís i de Santa Eugènia.
