Torres fantasma
Endesa iniciarà aviat el procés de demolició de la central tèrmica de Sant Adrià, popularment coneguda com «les tres xemeneies». Les tres torres es mantindran erectes, per voluntat popular, però envoltades de dubtes sobre el seu futur per la manca de recursos
En qüestió de setmanes, potser de dies, Endesa iniciarà els treballs de desmantellament i demolició de la central tèrmica que està situada a la desembocadura del riu Besòs, al terme municipal de Sant Adrià. Es tracta de la instal·lació batejada popularment com les tres xemeneies, tot un referent paisatgístic i identitari dins del municipi i de la comarca del Barcelonès, sense activitat des de fa un any i mig.
El projecte que Endesa té sobre la taula, amb un cost d'uns deu milions d'euros, contempla buidar l'interior de les tres xemeneies, deixant el formigó exterior, la sala de control i la sala de turbines. La resta d'elements que havien integrat la central –calderes, alternadors, condensadors, transformadors, piscines i dipòsits– seran història. El desmantellament també afectarà els tubs de refrigeració que s'endinsen en el mar per agafar aigua. Paral·lelament, la companyia elèctrica també preveu tirar a terra la part de la central tèrmica situada en territori badaloní.
Si Endesa salvarà les xemeneies de la imminent crema és gràcies a l'acord que l'any 2008 va tancar amb l'Ajuntament de Sant Adrià. L'administració local, en sintonia amb la plataforma per la conservació de les tres xemeneies, va convocar un referèndum ciutadà abans de decidir si reclamava a Endesa el manteniment de les tres torres. La consulta només va despertar l'interès del 9% del cens local, però aquests veïns es van manifestar clarament a favor de salvar l'element industrial més significatiu de la ciutat. Un 82% s'hi va mostrar favorable. Automàticament, Endesa va pactar regalar la central a canvi de les plusvàlues del terreny adjacent.
Ara, arribat el moment d'iniciar la transformació d'aquell sector de Sant Adrià, els dubtes embolcallen el projecte. Ni tan sols se sap qui i com es farà càrrec del manteniment de les tres xemeneies, quan en un parell d'anys Endesa finalitzi els treballs de demolició de la resta de la instal·lació. Ni la companyia elèctrica ni les administracions públiques es veuen amb cor de respondre a aquesta qüestió.
Des de la plataforma per la conservació per les tres xemeneies, Roger Hoyo reclama un projecte integral que defineixi el futur contingut de les torres en el marc d'una actuació global per a tot el litoral adrianenc. Ara per ara, Barcelona Regional segueix dibuixant la reordenació urbanística del litoral, però Hoyos lamenta que les úniques aportacions que van arribant des del sector públic passin per omplir el litoral adrianenc de pisos. El representant de la plataforma reclama per a aquest sector el mateix tractament que s'ha donat a un terreny de la ciutat, a tocar del Port Fòrum, on les administracions han programat el Barcelona KEY (Knowledge Economy Yard), la futura ciutat de l'economia del coneixement que persegueix l'objectiu de fomentar l'arribada al territori de projectes d'inversió internacionals per reforçar el rol de Barcelona i Catalunya com a model econòmic i de coneixement. El Barcelona KEY serà possible gràcies a la convergència de la mà pública i la privada.
Des de la plataforma veïnal també es lamenta que el projecte d'enderroc presentat per Endesa representa «una gran pèrdua de valor patrimonial». Considera que hi ha més elements que es podrien salvaguardar i recorden que si l'Ajuntament de Sant Adrià hagués aprovat la declaració de Bé Cultural d'Interès Local de la instal·lació, aquest hauria pogut decidir sobre aquest aspecte. «Amb el que enderrocaran es manté la imatge exterior, la pell, però es perd l'ànima», ressalten al bloc de la plataforma.
La gran incògnita, però, segueix sent el destí que li espera a la instal·lació. D'ençà que es va fer públic que les tres xemeneies es mantindrien erectes, han sortit a la llum estudis que reservaven l'espai per a un museu del transport, la seu del Memorial Democràtic o un centre d'interpretació de l'energia. Però les il·lusions per transformar l'espai topen amb la crua realitat de la crisi econòmica. Ni apareixen inversors privats amb capacitat per invertir-hi, ni les administracions públiques es poden permetre una inversió milionària d'aquesta magnitud. L'alcalde de Sant Adrià, Sito Canga (PSC), manté l'aposta per transformar una de les tres xemeneies en un museu de l'energia. Ara per ara, però, només pot garantir que el futur de la zona anirà precedit d'un debat ciutadà. Les dates de tot plegat són un gran interrogant.
Tres colossos de 200 metres
Del conjunt industrial destaquen les tres colossals xemeneies, de 200 metres d'alçada. La central es va construir entre 1970 i 1976 (per substituir l'antiga central tèrmica de cicle convencional) i l'activitat va cessar el març del 2011, un cop es va construir un nou grup de cicle combinat a la central tèrmica del Besòs. Els partidaris de la conservació de les torres prenen dos referents com a exemples: la central elèctrica de Bankside, a Londres, que l'any 2000 va convertir-se en la prestigiosa galeria d'art Tate Modern, i la Centrale Montemartini, a Roma, que el 1997 va passar a acollir un museu arqueològic.