El carrer, contra la llei Wert

“Quan es fan lleis contra el poble, el poble es rebel·la contra les lleis”

Catalunya no restarà de braços plegats davant l'intent de destruir la immersió lingüística que suposa l'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce), impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Després d'unes primeres mobilitzacions en contra la setmana passada quan es va conèixer la proposta, ahir, Dia Mundial dels Drets Humans, milers de persones van sortir alhora al vespre als carrers d'una seixantena de pobles i ciutats del país, convocades per l'entitat Somescola.cat, per deixar clar el rebuig frontal a un text “retrògrad, recentralitzador i inútil”, que decapitaria un model que enllaça amb la tradició pedagògica catalana de principi del segle XX i que ha estat d'èxit i d'integració en els darrers trenta anys.

La concentració més multitudinària va ser la de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, que es va omplir de gom a gom amb estelades i tot de pancartes contra la llei Wert i a favor de l'ensenyament en català (“Soy andaluz y exijo al gobierno fascista de España que deje en paz a Cataluña. Visca Catalunya lliure!”, deia una). També hi havia gent de diversos partits i de les desenes d'associacions del món civil i educatiu integrades a Somescola.cat, una plataforma sorgida fa dos anys arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, que llavors ja va posar en guàrdia la comunitat educativa catalana. Tal com constatava ahir l'organització, en aquest temps “malauradament no hem avançat, sinó que hem anat enrere”. I és que ara l'amenaça no és només sobre la immersió i la separació que podria comportar dels alumnes en funció de la llengua, sinó també sobre els continguts, a més que se situa el català com a especialitat, al mateix nivell de la tercera llengua estrangera, i s'obre la porta a pagar centres privats en castellà als pares que ho vulguin.

L'escriptor de Santa Coloma de Gramenet Rodolfo del Hoyo va recordar com la seva ciutat va ser pionera el curs 1972/73, encara sota el franquisme, i deu anys després ja en democràcia, en les primeres experiències d'immersió lingüística a Catalunya, amb una població de parla eminentment castellana vinguda de la resta de l'Estat. “Els immigrants lluitaven pel català, el defensaven i se'l feien seu”, rememorava Del Hoyo, per qui el model va ser essencial per integrar-los, com ho és avui amb els nouvinguts en els últims anys. “Ataquen el bé més preuat, però ni Felip V ni Franco van poder, i ni el ministre Wert, ni el govern de Rajoy ni tot el PP junt tampoc podran!”, desafiava, mentre recordava que “quan es fan lleis contra els pobles, els pobles es rebel·len contra les lleis”. Els crits d'“insubmissió”, de fet, van ressonar diverses vegades a la plaça, i l'escriptor va acabar amb una referència explícita: “Quan l'esborrany sigui llei no l'aplicarem, no ens dividiran”.

El manifest que es va llegir per cloure, en solidaritat també amb les escoles de la resta dels Països Catalans, incidia en “l'error pedagògic molt greu” i els “riscos de fractura social” que suposaria l'aplicació de la llei, i exigia que no es toqui la catalana.