La URV lidera un projecte de privacitat a internet

No hi ha res gratis. I a internet, encara menys. Companyies com Google, Facebook, Instagram, Twitter, Dropbox o Whatsapp presten un servei aparentment gratuït a l'usuari però, a canvi, tenen màniga ampla amb totes les dades que puguin pescar. El negoci no el fan captant clients i cobrant-los una quota sinó que es lucren venent, a qui convingui, l'historial digital dels centenars de milers d'individus que, a còpia d'enviar correus electrònics o de penjar-hi missatges, van deixant rastre no només de la seva localització sinó de les seves aficions i de la seva agenda de contactes. És una informació que és or per a les empreses de publicitat o per a les de venda en línia, ja que els permet conèixer al detall quin tipus de producte s'escau més a cada internauta.

La Unió Europea vol regular aquest comerç de dades i ja prepara fer una reforma legal per limitar el marge de maniobra de les companyies i per obligar-les a mantenir informat l'usuari sobre quan, com i sota quines condicions es vendran les seves dades. La Comissió Europea és conscient de la dificultat de tenir controlat aquest tràfic i, a part d'amenaçar les companyies que no respectin el marc legal amb multes entre l'1% i el 2% de la seva facturació, no escatima esforços ni mitjans per trobar-hi mecanismes de control. Precisament, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ha guanyat una convocatòria de la UE per coordinar un projecte de recerca ambiciós sobre privacitat en la informàtica en núvol d'internet. La investigació, que disposa d'un finançament de 4 milions d'euros, la lidera el professor Pedro Garcia Lopez i es fa en col·laboració amb l'École Politecnique Fédérale de Laussane (Suïssa), l'Institut Eurecom (l'Estat francès) i tres empreses: Canonical (firma anglesa líder mundial en codi obert i creadora d'Ubuntu), Eye Os (empresa catalana experta en programari en informàtica en núvol) i la valenciana Tissat (proveïdor de serveis en informàtica en núvol).

El professor Pedro Garcia manifesta: “actualment tenim la nostra informació molt dispersa. Tenim fotos en un disc dur, treballs guardats en un llapis de memòria, tenim CD i, també, informació que guardem al núvol a través de Dropbox, Microsoft SkyDrive, Google Drive, Apple Icloud o Ubuntu One” i està convençut que d'aquí a “5 o 6 anys tota la informació es mourà al núvol”.

El projecte que lidera treballa en solucions que assegurin que l'usuari tingui el control de la informació (encriptar-la) i, paral·lelament, també busquen el que en diuen “interoperabilitat”, que no és sinó superar l'estanquitat de les solucions d'emmagatzematge actuals: “Hi ha una guerra entre els proveïdors que fa que si tu n'esculls un no pots interactuar amb un altre. Nosaltres treballem perquè es pugui exportar la informació.”