La sobredosi
“En realitat, més que de corrupció, que ja la coneixíem, del que ara patim se'n diu sobredosi”
Com més corrupte és un estat, més lleis té” (Tàcit, historiador i senador de l'imperi romà, cita atribuïda també a desenes de pensadors posteriors); “Pengem els petits lladres; els grans lladres els escollim per a càrrecs públics” (Isop, clàssic grec); “Tots els homes tenen un preu; el que fa falta és saber quin és” (atribuïda entre d'altres a Joseph Fouché, polític francès del qual és més que recomanable llegir-ne la biografia que en fa Stefan Zweig); “La corrupció porta disfresses infinites” (Frank Herbert, escriptor nord-americà); “La corrupció és un mal inherent a tot govern que no està controlat per l'opinió pública” (Ludwig von Mises, economista i filòsof); “Si no lluites per posar fi a la corrupció i la porqueria, acabaràs formant-ne part” (Joan Baez, cantant); “La corrupció és com una bola de neu: un cop comença a rodar seguirà creixent sense parar” (Charles Caleb, poeta anglès); “L'honradesa absoluta no existeix, com tampoc existeix la salut perfecta: hi ha un fons de bèstia humana en tots nosaltres, de la mateixa manera que també hi ha un fons de malaltia” (Émile Zola, novel·lista francès); “Només hi ha una manera de saber si un home és honest. Cal preguntar-li-ho. Si respon que sí, és que és corrupte” (Groucho Marx, actor, res a veure amb el marxisme); “Tota la força d'un estat serà inútil per lluitar contra la corrupció si la societat no té incentius per deixar de ser corrupta” (Edgar Allan Poe, escriptor); “A vegades el govern no pot resoldre un problema perquè el problema és el govern” (Ronald Reagan, expresident dels Estats Units). Ja ho veuen. Tot això que pensem, ja ho ha pensat algú abans.
