Josep Valls reconstrueix la vida de Joaquim Vallmajó

Per prescripció de l'orde dels Pares Blancs en el qual professava, Joaquim Vallmajó i Sala (Navata, 1941-Ruanda, 1994) descansava cada tres anys durant tres mesos de la missió que tenia encomanada entre els refugiats ruandesos i tornava al seu poble natal. En un d'aquests retorns obligats va regalar a l'escola que avui porta el seu nom un pessebre fet de fusta pels infants que protegia. Ho recorda encara una de les mestres que el van conèixer, Gemma Bosch, i que com tants altres veïns de Navata l'evoquen com un home agradable, d'una innata bondat, valent i alegre, qualitats que sense cap dubte devien fer-li molt de servei en un país ofegat per la guerra, la fam i els odis racials que van costar-li la vida un dia imprecís de la primavera de 1994, quan va ser assassinat junt amb cinc sacerdots ruandesos. Només es coneix el dia del seu arrest, el 26 d'abril de 1994, en què un escamot de militars tutsis van irrompre a la missió de Byumba i se'l van endur. Mai no ha pogut ser localitzat el seu cadàver. Tenia només 53 anys i n'havia passat quasi trenta destinat a Ruanda, suficients perquè el món tingués notícia gràcies a gent com ell dels crims que es cometien en un país remot i oblidat d'Àfrica.

Ara, l'escriptor i periodista Josep Valls torna a fer present el seu exemple de solidaritat i valentia en una biografia del missioner empordanès, Àfrica al cor. Joaquim Vallmajó, casat amb un poble de pobres, que publica Brau edicions. Valls s'ha servit de nombroses cartes del mateix Vallmajó, a més dels records i opinions que en conserven amics, familiars i periodistes. El llibre, que coincideix amb la querella presentada a l'Audiència Nacional perquè s'investigui la mort del missioner català i la de tres cooperants de Metges del Món, a més de centenars de milers de ciutadans anònims, és fruit d'una proposta del també missioner empordanès Josep Frigola, que en signa el pròleg, una iniciativa que de seguida va rebre el suport de l'orde dels Missioners d'Àfrica i els membres del Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat.

Àfrica al cor el presentaran dimarts que ve, dia 12, al teatre El Jardí de Figueres (20.15 h), Jordi Palou, director del Memorial Democràtic; Josep Valls, autor de la biografia, i Jean Marie Nsabimana, una de les víctimes del genocidi ruandès.