Els universitaris hauran de saber una tercera llengua
Mas-Colell anuncia que a partir del curs vinent caldrà acreditar un nivell alt d'un idioma estranger per graduar-se
Defensa que l'augment de taxes ha pal·liat les retallades en educació superior
Els estudiants catalans que vulguin graduar-se a la universitat a partir del curs vinent hauran d'acreditar un bon nivell d'una tercera llengua (a banda del català i el castellà). Segons va explicar el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, en la compareixença d'ahir a la comissió d'Ensenyament i Universitats del Parlament, els universitaris hauran de demostrar, abans d'acabar els estudis, l'equivalent al nivell B2 del marc europeu comú de referència per a les llengües, considerat avançat, i que en el cas de l'anglès és el que acredita el conegut First Certificate.
La Generalitat va engegar el 2007 un ambiciós pla per millorar el coneixement de llengües estrangeres dels estudiants catalans, particularment, l'anglès, una de les assignatures pendents de la societat catalana. De fet, el programa s'havia fixat per a l'any 2015 que els alumnes de batxillerat i de formació professional assolissin un nivell pràcticament equivalent al del quart curs de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), que és el que es requerirà a partir del curs vinent per graduar-se.
L'acreditació –segons va explicar el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà– consistirà en un examen abans de l'últim any dels seus estudis de grau, que podrà ser convalidat amb certificats oficials, com el First Certificate en el cas de l'anglès. Castellà va qualificar la mesura de “raonable i assumible”.
Les mateixes matrícules
A banda de fer l'anunci del nou requeriment lingüístic, Mas-Colell va sortir en defensa d'una de les mesures més controvertides del seu departament: l'augment del preu de les taxes de fins a un 66%. El conseller va negar que l'increment hagi deixat ningú fora de la universitat i va assegurar que el nombre d'estudiants matriculats en graus s'ha mantingut aquest curs, mentre que el d'inscrits en màsters ha baixat un 8,5%.
Mas-Colell va explicar que l'augment de les taxes més les retallades en el capítol de personal ha permès a les universitats públiques reduir en 7 punts percentuals el 20% de tisorada dels dos darrers anys. Segons el conseller, la major part dels diners recaptats amb l'augment de taxes s'han destinat a pal·liar les estretors de les universitats públiques (53 milions d'euros), mentre que 23 milions han anat a parar a beques.