‘Victus' pica alt al cinema
Raimon Masllorens encapçala una gran coproducció internacional, d'entre 10 i 15 milions d'euros i probablement en anglès
“Hi ha un 80% de probabilitats que es faci en anglès”, afirma Masllorens, el productor
“El repte és que la nostra història es conegui arreu del món, i l'ideal és fer-ho a través d'una pel·lícula”
Una coproducció internacional, que es rodarà el 2014 amb un pressupost d'entre 10 i 15 milions d'euros i molt probablement en versió original anglesa. El productor i propietari dels drets audiovisuals de Victus, Raimon Masllorens, avança en una entrevista a El Punt Avui algunes de les característiques que tindrà l'adaptació cinematogràfica que en prepara. La crònica de la caiguda de Barcelona el 1714 escrita per Albert Sánchez Piñol i editada per La Campana està arrasant a les llibreries (ja se n'han imprès 120.000 exemplars en castellà i 50.000 en català) i segons Masllorens, que en va adquirir els drets fa un any, abans que es publiqués, el projecte cinematogràfic “ha aixecat força expectació, ha entusiasmat a fora”. “A part del guió –hi afegeix–, la resposta que rep la història és espectacular. Penso que és una gran història, i la gent ho percep així. A més, no ha estat explicada, si hagués passat als Estats Units, ja se n'haurien fet quaranta pel·lícules.”
Raimon Masllorens, a través de la seva productora Brutal Media, negocia una coproducció amb productors “bàsicament anglesos, irlandesos, belgues, francesos i fins i tot de Luxemburg”. En funció de l'acord que es tanqui, que serà només amb dos o tres països, la pel·lícula es farà “o bé en versió original francesa i catalana o bé en versió anglesa”. Aquesta última és l'opció més probable: hi ha “un 80% de probabilitats que es faci en anglès”, perquè s'està treballant en “una pel·lícula cara, necessitem un finançament gran”. Això permetrà, a més, “tenir alguna estrella”. Si es fa totalment en anglès, “moltes televisions i cinemes de molts països no doblen, tenim moltes més possibilitats de mercat, sobretot als EUA i al Canadà”.
No és segur encara qui en serà el director, tot i que les “converses estan avançades”, ni els actors principals. El que és segur és que Albert Sánchez Piñol és l'autor també del guió, i ara mateix treballa en una nova versió. “Volíem que ell escrivís el guió –diu Masllorens–. A part de novel·lista, ha escrit alguns guions, i a més està molt documentat i té una gran capacitat, com els bons guionistes, per destriar allò que interessa més per a la història.”
Un punt de vista nou
Tal com ja ha avançat Sánchez Piñol, en el guió agafa relleu el personatge del duc de Berwick, el mariscal que va aconseguir conquerir Barcelona. Raimon Masllorens aclareix que no és que canviï el protagonista: “Martín Zuviría seguirà sent el protagonista principal. El que hi haurà és alguna sorpresa per al lector de la novel·la pel que fa al punt de vista, com passa a Amadeus, en què la història de Mozart és explicada des del punt de vista del dolent.”
El cineasta és un entusiasta de la història, i ho transmet quan en parla: “El setge a Barcelona va ser increïble, va durar tretze mesos, i en aquella època una ciutat no solia resistir un setge més de trenta dies. És una gran història d'un poble lluitant per la seva llibertat, i a fora ho han percebut així.”
Pel que fa als aspectes tècnics, Raimon Masllorens explica que “s'hauran de treballar molt els efectes de postproducció, com passa amb les sèries de televisió, tipus Juego de tronos, amb les darreres tecnologies”. Amb independència de qui acabarà sent-ne el director, que no es descarta que pugui ser de fora, “el gruix de l'equip ha de ser català”, diu el productor. Aquí tenim “un talent immillorable per fer una gran producció com aquesta”.
Suport públic
De moment no se li han adjudicat ajuts públics, ni està garantida la participació de TVC. Un problema que afecta tot el sector cinematogràfic català, a causa de la crisi i les retallades. Però el productor diu que des de l'administració han expressat la intenció de donar-li suport financer, i confia que l'obtindrà. El que sí que ha rebut són molts missatges electrònics i mostres de suport de ciutadans anònims que “s'ofereixen a fer de figurants gratis, especialment de miquelets, o propostes de vestuari i de música”. No aprofitarà, però, la simpatia que desperta un projecte així, en ple procés sobiranista, per buscar finançament a través del micromecenatge, com han fet altres projectes de temàtica semblant. “No és el més adequat per a una pel·lícula d'aquestes dimensions”, opina.
Més enllà del terreny estrictament cinematogràfic, Raimon Masllorens diu: “Com a productor i ciutadà, el que m'interessa és que es visualitzi una part de la nostra història que no s'ha donat a conèixer gaire; el gran repte és que sigui coneguda arreu del món, i la millor manera de fer-ho és a través d'una pel·lícula.”
