Començant ‘Guerra i pau'

Ahir vaig començar a llegir Guerra i pau en la traducció de Carles Capdevila de l'any 1928 que, revisada per Bartomeu Bardagí l'any 1960, va ser novament publicada per editorial 62 (a la MOLU) en una edició de fa quatre anys. No sé per què no he llegit abans la novel·la de Tolstoi, de la qual no només he vist la versió cinematogràfica una mica encarcarada que l'any 1956 va fer-ne King Vidor. Abans, quan era adolescent, vaig tenir el primer contacte amb Guerra i pau a través d'una sèrie de la BBC en què un jove Anthony Hopkins interpretava Pierre, que ara és Pere en l'edició que llegeixo. Em va agradar tant la sèrie que vaig pensar que llegiria la novel·la. No entenc per què han passat gairebé quaranta anys fins que no m'he decidit a llegir-la. A vegades ens passa amb els clàssics: ens pensem que els coneixem perquè sabem l'argument, n'hem sentit o llegit comentaris, n'hem vist sèries, pel·lícules o adaptacions teatrals. Això malgrat que puguem saber que l'experiència de la lectura és insubstituïble: obrir un llibre (sobretot si conté un bon text literari) sempre és descobrir com un món es construeix amb paraules.

He començat a llegir Guerra i pau perquè vaig tenir el pensament que no em volia morir sense haver-ho fet. I, ai, la mort pot aparèixer amb qualsevol tramvia. Només de començar, el pensament se m'ha exaltat. Em trobava en una festa avorrida de l'alta societat russa fins que Pere ha defensat les idees de la revolució francesa i Napoleó com el seu propagador. Algú replica que les idees ho són del pillatge i de l'assassinat dels reis. Pierre reconeix els excessos, però afirma que “l'important està en els drets de l'home, en la desaparició dels prejudicis, en la igualtat dels ciutadans”, afegint-hi que Napoleó mantenia aquestes idees. He començat a pensar-hi: tot això que diu Pere és l'important que no s'acaba d'aconseguir mai. De Napoleó, ja en parlaré. M'he proposat llegir i comentar-los Guerra i pau durant el més en què escriuré aquestes ombres. És una manera de distanciar-me de l'actualitat, tot i que es farà present.