Mor J.J. Cale
L'artista, guanyador de diversos premis Grammy i llegenda del rock, va ser compositor de temes com ‘Cocaine' i ‘After Midnight'
El so de Cale ha influït en artistes com Eric Clapton i grups com Dire Straits
El món del rockn'n'roll recordarà el 2013 com un any nefast. A les morts d'Alvin Lee (Ten Years After) i Ray Manzarek (The Doors) s'hi ha de sumar la marxa del nord-americà J.J Cale, un dels pioners del Tulsa Sound i autor de Cocaine i After Midnight. Mitjançant un breu comunicat de premsa, la pàgina web oficial del músic ha fet saber aquest dissabte que Cale va morir d'un atac al cor, divendres, en un hospital de La Jolla, Califòrnia, Estats Units. Cale (Oklahoma City, Oklahoma, 1938) estava considerat com un dels pioners del Tulsa Sound, una barreja de blues, rockabilly, country i jazz.
Però abans d'arribar a ser reconegut per la crítica i el públic, el nord-americà es va formar als anys seixanta al capdavant de diversos grups de la seva pròpia creació, com Johnnie Cale and The Valentines. És llavors quan es trasllada a Los Angeles i comença la seva carrera com a músic d'estudi.
El 1970 Cale va ser contractat per formar part del cos musical del duo Delaney&Bonnie i en aquell moment va conèixer Eric Clapton, amb qui, una vegada finalitzada la gira en què participaven tots dos, grava una de les seves composicions, After Midnight. Aquesta versió va fer que la fama de Cale pugés i Leon Russell, un dels propietaris de la discogràfica Shelter, a Nashville, li va editar el 1972 el seu primer LP, Naturally.
Un any després va gravar Really, el 1974 va arribar Okie i el 1976 va aparèixer Troubadour, treball en què el músic de Tulsa va incloure Cocaine, una altra de les cançons que no va tenir gaire abast en la seva veu però a la qual l'esperava un gran èxit en la de Clapton. Més tard vindrien Five (1979), Shades (1981), Grasshopper (1982), 8 (1983), Travel-Log (1990), Number 10 (1992), Closer to You (1994), Guitar Man (1996) i To Tulsa and Back el 2004.
Però va ser el 2006, quan grava amb Eric Clapton The Road to Escondido, on 11 de les 13 cançons eren seves. Amb aquest treball, tots dos van guanyar el premi al millor àlbum contemporani de blues en la 50 edició dels Premis Grammy, el 2008, i el duo Cale-Clapton va passar a formar part de la història de la música.
Però, en la trajectòria del creador del Tulsa Sound, malgrat aquest èxit popular amb Clapton, ressalta que no fos un dels protagonistes de les llistes d'èxits als Estats Units més que amb Crazy Mama, cançó inclosa en Naturally.
“Mai m'he considerat un cantant, sóc un compositor”, relata un músic en la biografia de la seva web oficial. I darrere d'aquest compositor, com així es va definir, hi havia un home a qui no li agradaven els focus, i per això va preferir fer música per als altres.
El so de Cale, no solament ha influït en artistes com Eric Clapton i grups com Dire Straits, sinó que molts dels seus temes han estat també versionats des de Deep Purple i els Allman Brothers fins a Johnny Cash, The Band, Santana, Captain Beefheart o Bryan Ferry.
Després de treure el 2009 Roll On, el seu últim treball d'estudi és una col·laboració amb Clapton en el tema Angel, de l'últim àlbum del guitarrista, Old Sock, que va sortir al mercat aquell mateix any.