“Tolkien és el pare de tot”
El nou fenomen de la literatura fantàstica Patrick Rothfuss visita Barcelona per parlar de la seva obra
“La clau d'una novel·la és la història, que fa posar al seu lloc els personatges i l'argument”
Fa dos anys, el novembre del 2011, Rosa dels Vents va publicar El nom del vent i El temor d'un home savi, els dos primers volums de la trilogia, encara inacabada, Crònica de l'assassí de reis, amb la qual l'escriptor Patrick Rothfuss (Madison, Wisconsin, els Estats Units, 1973) ha obtingut un èxit extraordinari que li ha fet vendre dos milions i mig d'exemplars de les seves obres. La traducció al català és de Neus Nueno.
El fenomen Rothfuss segueix les passes de C.S. Lewis amb Les cròniques de Nàrnia; George R.R. Martin amb la sèrie Cançó de gel i de foc; J.K. Ro·ling, amb Harry Potter i, evidentment, JR. R. Tolkien, amb El senyor del Anells, i al qual l'escriptor el considera “el pare de tot”. El perquè de l'èxit del Fantasy, Rothfuss l'explica per la capacitat d'aquest gènere d'incorporar tota mena d'elements, aspecte que no sempre s'havia tingut en compte i que l'autor lamentava quan llegia històries de fantasia, a les quals creia que s'hi podien afegir elements diversos. “Normalment costa incorporar a un determinat gènere de ficció elements d'un altre, jo intento que hi hagi episodis romàntics, d'aventura, de misteri. El que importa finalment és construir una bona història.” De fet, va tenir una nova visió de la literatura fantàstica quan l'any 1994 va llegir Cyrano de Bergerac i va pensar perquè en la literatura fantàstica no hi havien personatges tan potents i històries amb tanta força com en l'obra de Rostand.
El cicle de Crònica de l'assassí del rei està protagonitzat per Kvothe, un personatge que pren diversos noms i que té una personalitat que s'expressa de moltes maneres. Tant pot considerar-se un assassí com un poeta que fa plorar a altres poetes”.
La seva infantesa la va passar allunyat de la televisió per cable; fet que, afegit al fred que sol fer per les contrades de Wisconsin, el va convertir en un lector convulsiu. “Efectivament, si hagués nascut a Florida potser no m'hagués dedicat a la literatura”, explica des d'un hotel de la Rambla barcelonina. En l'obra de Rothfuss hi ha una mena de filtratge de diferents influències, des dels contes tradicionals dels germans Grimm, “que no hem d'oblidar que primer van ser llegits per adults per explicar després als nens i, per tant, és narrativa familiar, no només de canalla”, fins al còmic o el videojoc, com generalment correspon a una persona nascuda als anys setanta. “La clau de tot és sempre la història, que és el centre de tot. Si la història és bona, l'argument, els personatges i l'univers en el qual es mouen es posa al seu lloc.”
Una llarga història
L'escriptor americà no ha fet una trilogia per adaptar-se al cànon que va instaurar Tolkien en el gènere fantàstic, sinó perquè es tracta d'un sol relat molt llarg que no es podia explicar en un únic volum. “La meva obra no es llegeix per entregues, com podrien ser els relats de Sherlock Holmes, que els pots seguir sense ordre cronològic”, diu. Aquest llargmetratge de les obres respon a la seva necessitat d'incorporar diferents universos en un de sol.
De moment, es pren amb calma la finalització del darrer llibre de la sèrie que podria tenir el títol de Les portes de pedra, i mentrestant, publicarà relats curts en els anys vinents.
No està gaire engrescat en una adaptació cinematogràfica dels seus llibres; el que sí que veu clar es una sèrie de televisió. Una productora ja n'ha adquirit els drets.
Rothfuss va arribar dimecres a Barcelona i ja va tenir una trobada amb els lectors que, a més de rebre la seva presència física, també van bombardejar la xarxa amb piulades mostrant-li tota la seva admiració. “Vaig passar-m'ho molt bé i em va sorprendre la quantitat de gent que em va rebre, i quan visites un país nou no saps el que pot passar.” Ahir també va provocar llargues cues en la sessió de signatures que li havien organitzat. “Quan veig els joves m'emociona, i penso que quina sort que m'hagi vingut a veure gent de la meva edat. Oblido que ja no tinc 23 anys.”