“Els bombers no som herois, ens paguen per ajudar la gent”

A molts bombers no els agrada la paraula heroi. Ens entrenen i ens paguen per ajudar la gent i protegir les propietats. De vegades, morim en acte de servei. Però la nostra feina és avaluar i assumir riscos.

S'està reconstruint una zona històrica i, quan treballes sota terra, cal més temps que quan ho fas a peu pla. Jo coordino la seguretat de les comunicacions del complex, un espai on la gent hi anirà a treballar, divertir-se i recordar les víctimes.

Jo era sotscap del Departament de Bombers a Brooklyn. Aquell dia feia festa i el company que treballava en lloc meu va morir...

S'havia ensorrat la Torre Nord i vaig supervisar el rescat de les víctimes entre la runa. També vaig dirigir l'extinció d'incendis a la Torre 7, on havia de decidir si entrar-hi o apagar els focs des de fora. Vaig dir-li al meu cap que, si hi entràvem, perdríem més bombers i, dues hores més tard, l'edifici s'esfondrava.

Que molts organismes hi diuen la seva: la policia, els del gas, la llum... Vaig ser allà quatre dies seguits i recordo que vam poder apagar focs amb l'aigua del Hudson i també que hi havia gent atrapada en un ascensor. No van poder sortir-ne...

Van ser vuit mesos esgotadors treballant sis dies a la setmana, però puc dir que no hi va morir ningú.

A 22 metres sota terra la runa estava comprimida i tot era complicat.

Fa 35 anys que faig de bomber, però a la direcció, cada any compta per set. He vist accidents de ferris, tornados, l'amaratge d'un avió al Hudson. De tot n'aprens...

En l'atac terrorista vigiles més, cal controlar possibles radiacions, gasos tòxics, moviments sospitosos...

Cal ser professional, les decisions es basen en l'experiència. I es fa difícil trobar excuses quan no ho fas bé perquè ens entrenen per treballar sota pressió.

Sóc de Nova York... Però algunes terres de contenció van moure's. Érem 350 bombers de Nova York ajudant companys de Nova Orleans que, per l'11-S, ens havien regalat un camió, l'Spirit of Louisiana, i el vam dur altre cop cap allà. Vuit anys després del Katrina, a Nova Orleans encara no s'han recuperat.

A la costa est, vam treballar amb el servei nacional de meteorologia, vam calcular bé l'impacte de l'huracà i l'evacuació va funcionar. Una de les claus és educar la gent, que sàpiga quan és en situació de risc. Ens van ser molt útils els missatges de mòbil, els correus electrònics...

La prevenció no és tan simple com invertir en ordinadors. La realitat té molts factors i extingir un incendi no és una ciència exacta.

Els cal millorar els edificis, el sistema de comunicacions i d'evacuació. La població no té on amagar-se!