Alimentació i envelliment
Val més curar-se amb salut i el tractament rigorós de l'antienvelliment no és una simple qüestió d'imatge
Cada vegada hi ha més gent gran i això és objecte d'interès. N'és un exemple il·lustratiu un dels sofisticats anuncis d'un banc que presenta una conferència sobre quant de temps viurem en què explica la influència dels microbis bons del nostre organisme sobre l'augment de l'esperança de vida i la seva qualitat. Hi ha un cert consens, en l'àmbit de la geriatria, a considerar grans les persones a partir dels 65 anys. Un altre límit legal pot ser l'edat de jubilació que, per raons més econòmiques que biològiques, sembla que es vol retardar fins als 70 anys.
Fins fa poc, cada generació tenia una esperança de vida superior a l'anterior, però en un futur, i en el nostre món desenvolupat, potser no serà així. Hi ha estudis prospectius als Estats Units que estimen que els adolescents d'ara poden viure menys (o necessitar més medicaments per allargar la vida) que els seus pares perquè comencen a patir patologies que fins fa poc eren pròpies de gent gran, per la mala alimentació i el sedentarisme, prova evident que una correcta alimentació des de la infantesa ajuda a viure més i millor, i que, a més de preocupar-nos de l'alimentació de la gent gran, cal fer-ho també sobre la seva contribució a l'hora de pal·liar o retardar l'envelliment. Una bona aportació és el llibre Receptes antiaging. Gastronomia i ciència, de Carme Ruscalleda i Raül Balam i del doctor Manuel Sánchez, que demostra que menjar saludable pot ser ben agradable. L'alimentació, però, no ho és tot. Fa una setmana, el professor Niño Becerra ens deia a L'Econòmic que pensa que l'esperança de vida probablement disminuirà en anar declinant l'actual model de protecció social.
Les necessitats en nutrients de la gent gran no són gaire diferents de les dels adults més joves, però s'ha de tenir en compte que les necessitats energètiques (calories) són més baixes. Pel que fa a les proteïnes, no cal que siguin de tanta qualitat, tot i que s'ha de vigilar que no n'hi hagi dèficit. Alguns minerals, com ara el ferro (carn) i el calci (llet), són importants. Un altre que no se sol valorar prou és el zinc, perquè el seu dèficit causa pèrdua de sensibilitat gustativa, que no sempre és deguda a la disminució de funcions fisiològiques ocasionades per l'edat. El zinc es troba principalment en aliments com ara carn, peix, marisc, formatge i ous, la ingesta dels quals pot ser baixa en la gent gran. La fruita i les hortalisses són bàsiques per aportar fibra i vitamines. La ingestió de greixos ha de ser moderada i preferentment en forma líquida (olis, sobretot d'oliva). També ha de ser limitat el consum de sal i sucre, mentre que s'ha de beure molta d'aigua encara que no es tingui set. L'alcohol s'ha de prendre amb prudència i s'ha d'evitar l'obesitat i l'excessiva primor. També convé fer exercici i procurar, si és possible, no menjar sol.
Aquestes mesures s'han d'adaptar en funció de les malalties pròpies de l'edat: diabetis, anèmia, osteoporosi, alteracions renals, cirrosi, trastorns digestius i cardiovasculars i càncers. Pel que fa a aquestes dues darreres, un estudi recent, dirigit per Dana Goldman, de la Universitat de Califòrnia del Sud, amb la col·laboració d'altres universitats (Harvard, Columbia i Illinois), arriba a la interessant, i en el fons evident, conclusió que la recerca orientada a retardar l'envelliment és una inversió millor que la dedicada a combatre directament el càncer o els trastorns cardiovasculars. Val més curar-se amb salut i el tractament rigorós de l'antienvelliment no és una simple qüestió d'imatge.
