Els cellers marxen de Cava
El descontentament d'alguns elaboradors amb la DO Cava els porta a desertar i a planejar un nou segell dins la DO Penedès
Mentre a la Xampanya el quilo de raïm es paga a uns 5 euros, al Penedès, a 30 cèntims
Tretze cellers han marxat al·legant pèrdua de prestigi i personalitat del cava
El sector del cava viu dies de sacseig. I no només per l'agitament que ha comportat la campanya nadalenca. L'esquerda que divideix els elaboradors de vi escumós es fa profunda i progressivament s'esbatana el raig de productors que surten de la DO Cava. Ja són tretze els cellers que, malgrat que segueixen fent el mateix producte que han fet tota la vida, han deixat de lluir la distinció “cava” a les seves ampolles.
La casuística que els ha portat a prendre aquesta decisió és tan diversa com ho són els camins que agafa cada elaborador després d'emancipar-se. Per exemple, Raventós i Blanc s'aparta de l'aixopluc de la denominació d'origen per etiquetar amb un segell que parla de “Conca del Baix Anoia” i en què aprofita per introduir-hi, també, el llaminer i venerat (en termes de màrqueting) concepte “Barcelona”.
Ara bé, la majoria dels que han marxat de Cava ho han fet per integrar-se en la DO Penedès. La integració es preveu que serà parcial i temporal, just el temps que calgui mentre incuben la creació d'una nova etiqueta que, lluny de l'heterogeneïtat que ha acabat traient personalitat al cava, identifiqui el producte com a propi d'una terra i d'un procés de maduració. És el cas de Mas Comtal, Torre del Veguer, Clot de les Soleres, Finca Aviñó-Can Ramon, Colet (Josep Colet Orga), Celler Can Morral, Mas Bertran Viticultors, Masia Can Mayol-Loxarel, Mas Can Colomé, Celler Puig-Romeu i Conde de Olzinellas-Sucesores de Rafael de Camps.
CRÉIXER COM L'ESCUMA.
La laxitud i amplitud del concepte DO Cava és el que, durant anys, ha possibilitat altes quotes de producció i, per tant, ha donat difusió, penetració en el mercat i publicitat al producte, però també és el que està portant determinats cellers (sobretot petits i mitjans productors) a desvincular-se'n. Darrere de l'èxode hi ha, suposadament, una voluntat de preservar l'essència territorial del producte.
Malgrat que el Penedès és la catedral del cava, també s'elabora escumós etiquetat com a cava a la Rioja, Àlaba, Extremadura, Navarra, Saragossa i València. Tradicionalment, la producció cavista de fora del Penedès era marginal, però l'entrada en el mercat de grans cellers com ara García Carrión (comercialitzadora del vi Don Simón i del cava Jaume Serra), González Byass (cava Vilarnau) o Félix Solís (fermament decidit a entrar-hi) pot desequilibrar la balança productiva i, alhora, ha suposat una galleda de benzina sobre el foc que ja estava cremant els preus.
QUALITAT I PREU.
Hi ha qui té temors sobre la incidència que pot tenir l'abaratiment en la qualitat final del producte i alguns productors prefereixen emancipar-se de la DO Cava. “A algunes empreses ja els va bé perquè poden comprar raïm arreu i entrar en la guerra de preus, però nosaltres no ens hi sentim identificats. A nosaltres ens identifica el Penedès, que és on ha nascut el vi escumós”, diu Josep Maria Albet.
En la mateixa línia, hi afegeix que “hi ha més cellers que ens han comunicat que vindran” i considera que té lògica perquè “quan s'entra en la lluita pel preu més baix, quasi mai una cosa barata pot ser gaire bona”.
Caves Mas Comtal va ser l'any 2002 el primer celler a abandonar la DO Cava. Albert Milà, propietari del celler, admet que, en el seu moment, fent aquell pas “semblava que fes una cosa molt estrafolària”, però, amb la perspectiva del temps, la decisió la valora “sense gens de recança”.
Milà creu que “hi ha hagut una guerra entre els grans productors per veure qui feia més ampolles i més barates”. Considera que perseguir la producció hiperbòlica ha derivat en “una pèrdua de prestigi”. “Malgrat que hi ha caves molt bons, també s'ha fet producte barat i de poca qualitat i, per això, en el mercat internacional el cava té la imatge que tots sabem.”
Albert Milà apunta que Mas Comtal és un celler petit, abans de posar de manifest que “per a nosaltres, deixar la DO Cava no va suposar res, no hem perdut cap venda per fer-ho”. En la mateixa línia, considera lògic que progressivament “més gent pugi al vaixell, perquè els elaboradors petits poden competir donant qualitat, no pas abaixant preus”.
Ateses les desercions i crítiques dels desertors, Pimecava, una de les patronals del sector, ja ha manifestat que no tolerarà que es qüestioni la qualitat del cava.
LA TERCERA VIA.
Malgrat això, diu que “totes les postures em mereixen respecte” i revela que Recaredo no es planteja abandonar Cava perquè “les alternatives no ens satisfan; Penedès escumós és un nom poc potent”. És del parer que “la situació idíl·lica” passa per “una DO potent que identifiqui la nostra zona i només per a vins escumosos”.