La crisi està intensificant la segregació urbana entre les rendes altes i les baixes
Un estudi evidencia que els barris rics s'allunyen dels problemes de la resta de la ciutat
La col·laboració entre veïns i administració és bàsica per resistir
Si fins ara molts estudis (Crisi, desigualtat i pobresa, d'Oxfam Intermón, o el balanç del 2013 de Càritas, entre d'altres) havien alertat que els rics cada cop són més rics, els pobres més pobres i desapareixen les classes mitjanes, ahir es va presentar una nova investigació que es fixa en l'espai urbà i adverteix que Catalunya s'està estructurant cada dia més per zones: en unes s'hi agrupen les persones que tenen un nivell de renda elevat, i en les altres les que tenen un nivell de renda molt baix. Tot i que aquesta segregació ja es produïa abans, amb la crisi socioeconòmica s'accentua la distància entre els barris més benestants i els més desafavorits.
“Els barris d'alt nivell socioeconòmic s'allunyen i es desvinculen de la realitat quotidiana de la ciutat i els seus problemes. Això pot amenaçar la cohesió social”, va admetre ahir l'investigador Ismael Blanco, que amb Oriol Nel·lo coordinen el projecte Barris desafavorits davant la crisi: segregació urbana, innovació social i capacitat cívica. Ahir van presentar els resultats preliminars del treball, dins del programa Recer Caixa, liderat per l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que revela com les desigualtats socials i econòmiques s'expressen sobre el territori.
Entre les primeres conclusions de la fotografia que fa l'estudi destaca que la segregació té ara abast d'àmbit metropolità; que a Catalunya no és tan aguda com en altres països, com França; que tendeix a augmentar per les dificultats socials i econòmiques i que la distribució en grups afecta més el nivell de renda alta que no pas les rendes baixes. La diferència, és clar, és que els col·lectius rics poden triar on viuen, mentre que els que no tenen recursos s'agrupen per força en zones on hi ha habitatge més assequible.
L'estudi es fixa en l'evolució de sis barris perifèrics: Ciutat Meridiana (Barcelona), Bellvitge (l'Hospitalet), Palau i Rocafonda (Mataró), Pardinyes (Lleida), Santa Eugènia (Girona) i Salt. Són barris fortament impactats per la crisi, amb alts índexs d'atur, ingressos baixos i molts desnonaments. Els investigadors, però, subratllen que gràcies a una major intervenció pública i a la col·laboració entre veïns i administracions, Bellvitge, Pardinyes i Santa Eugènia són més residents i superen millor la batzegada de la precarietat econòmica. Blanco va exposar alguns elements que coincideixen en aquests nuclis que s'adapten més a les circumstàncies: un fort sentiment de pertinença al barri, millores en els espais i serveis públics i, per tant, els veïns no tenen la temptació de marxar. Aquestes tres característiques, en canvi, no es donen a Ciutat Meridiana, Palau i Rocafonda i Salt.
El projecte ha recollit fins ara 600 experiències d'innovació social i solidaritat contra la pobresa, com horts urbans, bancs del temps i cooperatives. “La resposta a la desigualtat ha de ser una suma d'iniciativa social i institucional”, va dir Blanco.