Fem història

Avui al Congrés no anem a demanar cap dret, aquest el tenim reconegut per la legalitat internacional.

Avui anem a passar una plana més de la història democràtica espanyola, representant el poble català. Ningú posa en dubte que votar és la forma més democràtica de poder resoldre aquest moment històric. Venim de lluny, però aquí i ara, el repte és clar.

L'article 150.2 de la Constitució Espanyola és en realitat una oportunitat per a l'Estat espanyol, ja que ha de discernir quan per raons polítiques i democràtiques s'ha de delegar la facultat de convocar referèndum. És una oportunitat per a ells, si es vol assolir el repte de la complexitat del procés constitucional i de la transició franquista. El món els mira.

Això obligaria a una alçada de mires, fins ara inexistent, amb vista a una segona transició democràtica. La mateixa Constitució obliga en el seu preàmbul a establir una societat democràtica avançada i a protegir l'exercici dels drets humans dels pobles d'Espanya, les seves cultures, llengües i institucions.

Té encaix, la negació, en aquest moment històric?

Pierre Vilar ja deia que l'Espanya de les autonomies era més un artifici que un edifici. El TC va tallar un camí evolutiu autonomista, ara els oferim el camí polític per evitar la situació de col·lapse.

Per què els fa por deixar-nos votar? És necessari recordar que quan es va redactar l'art. 2 de la Constitució que determina la unitat territorial espanyola, van ser els militars qui van dictar literalment aquell article. També va costar molt introduir el pluralisme polític com a valor superior del seu ordenament jurídic. Això ens ho han explicat en la comissió pel dret a decidir els mateixos autors del text constitucional. Tots aquells que, tant de dretes com d'esquerres, s'oposen al dret a decidir sacrifiquen progrés i democràcia en favor de la immobilitat de les dimensions d'un territori.

Es va estar 40 anys sense votar, i la història enrere demostra que tot
es mou, imperis, realitats polítiques i societat. El que és més transcendent és no trencar el vincle democràtic que és el vot del poble. En democràcia no guanya qui s'imposa sinó qui convenç.

La Gran Bretanya ho demostra; si s'aposta per la democràcia, per deixar votar, cadascú ha de defensar els seus arguments polítics. Que treballin pel no. No permetre el referèndum es no acceptar que ara i aquí a l'Estat espanyol i a Catalunya existeix aquest repte democràtic i se li ha de donar resposta.

Cal un poder polític capaç d'imaginar, no de reprimir.

El poble català té dret a votar en referèndum, avui al Congrés dels Diputats podrien fer un exercici de política al servei dels ciutadans.

Bertrand Russell recomanava que al llegir els diaris alteréssim el nom dels països en els llocs de les notícies per tal de comprovar si els esdeveniments els afecten de la mateixa manera. Què passaria si en lloc de Catalunya parléssim d'Escòcia?

Amb el gest polític de no permetre el referèndum, la democràcia espanyola està en joc. I posaran en evidència que la democràcia catalana té vida pròpia, i serà la nostra responsabilitat fer-ho bé.