Opinió

Vuits i nous

Xammar

És l'Any Xammar, Eugeni Xammar, i per celebrar-ho dilluns es va inaugurar al Palau Robert de Barcelona una petita exposició sobre el periodista català que va viure de primera mà els grans episodis del segle XX, des de la Primera Guerra a la Segona, i el franquisme que el va silenciar. L'exposició hauria pogut ser més gran, però és que anem d'estalvis. La magnitud dels homenatges depèn no de la importància de la persona recordada sinó de la conjuntura econòmica del moment. En Xammar va néixer a Barcelona el 1888, ara fa 125 anys, i va morir a l'Ametlla del Vallès el 1973, en fa 40. No són uns números gaire rodons. A veure si quan ho siguin més podem ser més esplèndids. S'ha d'aprofitar tot, però, i és important que amb l'excusa que sigui es divulgui la figura i l'obra del més oblidat dels periodistes de la seva generació –Pla, Sagarra, Sentís...– perquè amb el franquisme i la falta de llibertat consegüent es va negar a publicar cap article, en català o en castellà, ni que fos en la per ell maltractada Destino. Ens queda, de l'època de silenci, les memòries que va dictar al seu retir de l'Ametlla del Vallès i ens queda, d'abans, el recull d'articles que l'editor Jaume Vallcorba va situar a la mateixa col·lecció on publicava Stefan Zweig, el d'El món d'ahir, cosa que ho diu tot sobre l'ull d'en Vallcorba i la vàlua de Xammar.

L'exposició ha estat “comissariada” per Joan Safont, el nostre entès en tot. Anava a dir que era entès en el període d'entreguerres però m'he decidit a dir que ho és “en tot” perquè en Safont, que només té trenta anys, té tot el país i bona part del món al cap i no l'agafes mai en fals ni en dubitacions. Ell i jo ens aturem en la cèlebre entrevista que Xammar i Josep Pla van fer a Hitler “poques hores abans del cop d'estat que l'havia de convertir en dictador d'Alemanya per una nit”. L'entrevista va sortir publicada a La Veu de Catalunya el 24 de novembre de 1923. Molts diuen que és falsa, que Pla i Xammar se la van inventar. Es basen, sobretot, en el fet que ni l'un ni l'altre s'hi van referir mai més en els seus escrits. Què n'opina en Safont? En Safont no descarta la impostura però, també com han observat d'altres, troba curiós de quina manera Hitler els parla de la necessitat d'exterminar els jueus, acció que duria en pràctica molts anys després i que Pla i Xammar no es podien inventar. I per què no se'n vanagloriaven? “Potser perquè retraten Hitler amb frivolitat i com un ‘ximple colossal' que fa mig riure. La risibilitat de Hitler no va ser confirmada ni pel temps ni pels fets.”

L'exposició és petita però ja veuen que suggeridora.

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia