Girona celebra els setanta anys de “baixar a plaça”
Centenars de gironins s'apleguen al Mercat del Lleó per participar en els actes festius del 70è aniversari
L'alcalde i els cuiners Joan Roca i Iolanda Bustos en van reivindicar l'activitat
Joan Roca recordava ahir aquells anys en què la gent “baixava a plaça”. Era ben petit i hi anava tot sovint acompanyant el seu pare amb el seu Simca 1.200. “Semblava tan lluny!”, va exclamar el cuiner, que, com també va remarcar, continua anant-hi amb la seva filla, però ara en bicicleta.
I és que ja poden passar els anys, ni més ni menys que setanta, que el Mercat del Lleó continua sent un referent per a molts gironins i gironines. Ahir, molts dels usuaris, així com paradistes i distribuïdors, es van aplegar a la plaça Salvador Espriu –que dóna a l'entrada est– per celebrar plegats aquesta feliç efemèride en una festa que va començar a primera hora de la tarda amb una cercavila i va acabar entrada la nit amb un concert de rumba i pop- rock.
Un dels actes més multitudinaris va ser el dels tastets de productes, evidentment amb productes propis del mercat, i que va ser beneït per parlaments de Joan Gironell, president de l'Associació de Comerciants del Mercat de Lleó, i Carles Puigdemont, que com a usuari va agrair l'activitat que fan diàriament els paradistes i la que han fet les nombroses generacions que hi han passat. Com a alcalde ho va qualificar d'“història d'un èxit”.
A continuació, els cuiners Joan Roca i Iolanda Bustos van fer una mena de pregó o més aviat un parlament en el qual el primer va reivindicar que “s'ha de cuinar més”, a banda de lloar la iniciativa d'obrir els divendres a la tarda, i la segona, que en el futur es pugui cuinar més al mateix mercat i que, en moments de reivindicació, es continuï la tradició de la cuina catalana.
El conductor de l'acte, Salvador Garcia-Arbós, va recordar anècdotes i històries del mercat. Entre altres, com els turistes pujaven a fer petons al lleó “i no pas a la lleona, com pertocaria” i el projecte, aparcat, de construir el mercat sobre el riu Onyar. “Sort, perquè amb les riuades potser ara ja no hi seria”, va dir, sorneguer.