La revolució dels somriures

Aquests darrers dies diferents persones han definit els moments que vivíem amb aquestes paraules, i em sembla tan potent que penso que hauria de passar a la història, com ho va fer la revolució de vellut, la que va representar la fi de Txecoslovàquia.

Fixem-nos en què ha impressionat l'opinió pública internacional: el pacifisme de la nostra revolució, l'optimisme, la transversalitat, els somriures, les abraçades i l'emoció. Hem plantat cara a un estat autista i dominant i ho hem fet amb humor i creativitat, amb civisme i amb educació. Hem desobeït amb elegància i contundència.

Diumenge la ciutadania es va comportar de manera exemplar i va demostrar als partits polítics que és més capaç que ells de liderar un procés guanyador, aparcant els moviments tàctics i sabent quines són les prioritats.

Ara toca que els polítics estiguin a l'altura, facin els deures ràpidament (clarifiquin ambigüitats) i convoquin eleccions plebiscitàries. No ens podem precipitar i no ho hem fet, però tampoc podem perdre temps desviant el veritable problema amb subterfugis. Primer hem de ser lliures i després prendrem partit, debatrem i mesurarem les nostres forces amb unes eleccions normals.

Però ara ens cal unitat; un lideratge fort i clar com el del President, que ha demostrat clarament que és el líder de tots i no el del seu partit evitant debats ideològics i donant joc a totes les sensibilitats; i una llista única encapçalada pels que hauran d'assegurar la transició, seguint segurament l'aritmètica parlamentària i reforçada per noms indiscutibles de la societat que legitimin la llista, que n'assegurin la transversalitat i que garanteixin el respecte de l'objectiu comú: l'assoliment de la independència.