Opinió

la tribuna

Santa Setmana sàvia!

Ara mateix seria impossible trobar un líder de les característiques de Jesús. Una persona honesta i desinteressada; algú que desestima el poder i al mateix temps no té cap por d'enfrontar-se als poderosos; algú que diu veritats com un temple

El perfil del Jesús que van conèixer els apòstols i la gent que el seguia ha prevalgut sobre la inversemblant explotació teològica que ens impedia accedir al Jesús històric. I és aquest el que interessa. És aquest el que es fa estimar

Seguint una tradició de segles, avui, Diumenge de Rams, celebrem l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. I en totes les parròquies es respira un aire de festa molt escaient. La presència de la mainada enarborant les palmes i els palmons contribueix d'allò més a reviure en temps present la pàgina més reconfortant de la vida de Jesús. De fet, va ser l'última alegria que va tenir. I val a dir que no en va tenir gaires. D'altra banda, més que d'entrada triomfal, hauríem de parlar de «bona acollida». Si hi ha algú, en aquesta vida, que no hagi buscat el triomf és Jesús. No era amic dels banys de multitud. Més aviat en fugia. I no són poques les vegades que, en veure la multitud, experimentà sentiments de compassió i, fins i tot, de llàstima. Els evangelistes en deixen constància. Alguns detalls són molt reveladors de la seva profunda humanitat i de la seva humilitat radical, incompatible amb l'èxit. Aquesta paraula no lliga amb Jesús. Hem trigat molt a conèixer el Jesús històric. Entenc per Jesús històric el Jesús dels evangelis, que no són ni pretenen ser una biografia de Jesús. Els evangelis provenen de la predicació apostòlica. La seva finalitat és catequètica. I ha calgut estudiar-los a fons per destriar el gra de la palla. Finalment, però, el perfil del Jesús que van conèixer els apòstols i la gent que el seguia ha prevalgut sobre la inversemblant explotació teològica que ens impedia accedir al Jesús històric. I és aquest el que interessa. És aquest el Jesús que es fa estimar. I es fa estimar pels mateixos motius que va ser estimat en el seu temps. Per la seva simplicitat. Per la seva fragilitat. I per la seva capacitat d'estimació. Avui aquests valors no són fàcils de trobar. I són els que la gent troba a faltar. Ara mateix seria impossible trobar un líder de les característiques de Jesús. Una persona honesta i desinteressada; algú que desestima el poder i al mateix temps no té cap por d'enfrontar-se als poderosos; algú que diu veritats com un temple; veritats que no necessiten ser cregudes perquè són axiomàtiques, evidents per elles mateixes; algú que té més seguidors dels que voldria sense recórrer a la demagògia ni als plantejaments populistes; algú que no sols no posa traves ni barreres sinó que les suprimeix; algú, finalment, capaç de ser coherent fins a la mort; i mort immerescuda, injusta i vergonyosa; precedida d'un fals judici; avalat per falsos testimonis; acusat de blasfèmia pel tribunal religiós (el Sanedrí) i sentenciat pel governador civil per sedició, gràcies a una conxorxa tan descarada com impensable, si no perdem de vista que el poder civil i el religiós s'odiaven mútuament com gat i gos; però què importa, al capdavall, la vida d'un home? Doncs ja ho veieu: res. I que això, després de vint segles de magisteri eclesiàstic, no hagi canviat, és la cosa més descoratjadora que un home pugui imaginar.

Un dels pitjors errors

Amb raó ha escrit Compte-Sponville, el filòsof francès més llegit i respectat, que deixar els evangelis en mans de l'Església ha sigut un dels pitjors errors que hem comès els homes de cultura. Hem privat –diu– a la gent senzilla de l'home que més ha fet per la gent senzilla. I hem deixat en mans de la religió l'home que més ha fet per desemmascarar les trampes de la religió abusant del nom de Déu. Quin Déu?, es pregunta Sponville. I ell mateix contesta: Jesús? Precisament Jesús, que mai no va pretendre res de semblant? Aquí –confessa– és on es veu clar que ens hem equivocat. L'hem deixat sol. I ara ningú sap qui era Jesús. El fill de Déu? Si m'ho pregunten a mi –diu Sponville–, us contestaré que ho som tots. I això, afegeix, ho sé, perquè m'ho ha ensenyat Jesús. Deixem-ho aquí. No vull córrer el risc d'espatllar una reflexió tan admirable. Santa Setmana sàvia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.