Societat

Laics, però no tant

El nou model educatiu, que suprimeix l'educació per a la ciutadania a favor de la religió, potencia les escoles concertades religioses

La Fundació Ferrer i Guàrdia denuncia els atacs contra l'antidogmatisme

“La gent que mana no vol que pensem”, manté Jaume Funes
“Totes les festes que fem les dicta l'Església”, diu Santiago Castellà

Amb la llei Wert torna la religió catòlica a l'escola, una galleda d'aigua freda per a una societat que havia lluitat per una educació laica –i assolit parcialment– i que cada cop la té menys. Així ho denuncia la Fundació Ferrer i Guàrdia en el seu darrer informe, del 2014, en què alerta d'un greu retrocés de l'educació imparcial a les escoles i el favoritisme als centres concertats, majoritàriament pertanyents a ordes religiosos.

“La reintroducció de la religió –només la catòlica– com a assignatura avaluable tapa la imposició d'una escola en què s'ha d'aprendre de tot menys a pensar. No és que sigui la religió la que fa tornar l'escola a temps passats, és que el conjunt de la llei Wert defineix una escola totalment pretèrita en la qual la religió era important”, denuncia el professor Jaume Funes en aquest informe.

En la presentació de l'Informe Ferrer i Guàrdia 2014. Aportacions per a una societat laica Jaume Funes, educador i psicòleg i adjunt del Síndic de Greuges per a la Defensa dels Drets dels Infants entre el 2004 i el 2007, va voler deixar clar que la llei Wert aposta per un model educatiu “compartit per les autoritats de Catalunya”. “Ens pensàvem que era impossible tornar al passat, però no ha estat així”, va denunciar, i va apuntar que “la gent que mana no vol que pensem, que tinguem conductes fora de la normalitat”. Funes també va denunciar que el nou model educatiu, que suprimeix l'educació per a la ciutadania, potencia “les relacions amb les escoles concertades”, cosa que “amaga una potenciació d'aquelles escoles en què té més presència la religió”. Va apostar perquè la religió (no vol dir la història i cultura de les religions) “no s'ensenyi a l'escola”.

Educació en el lleure

També en el sector de l'educació en el lleure hi ha, diu la Ferrer i Guàrdia, diferències. “No totes les diferents organitzacions, siguin associacions o fundacions, disposen del mateix suport públic”, posa de relleu el pedagog Raimon Goberna, que manté que “la desigualtat es produeix en dos nivells: d'una banda, a favor de les entitats catòliques i de l'altra, a favor de les organitzacions que prioritzen les relacions institucionals i centrades en la prestació d'un servei educatiu, amb un discurs menys incòmode per a l'administració i amb un màrqueting clar a favor de les beques individuals”.

Goberna manifesta que les associacions d'influència cristiana dedicades a l'educació en el lleure es beneficien doblement de les ajudes econòmiques, ja que a banda de les aportacions prioritàries de l'administració reben part de les aportacions que els dóna l'Església, que es finança a través del 0,7% de la declaració de la renda dels ciutadans que marquen la
casella d'assignació a l'Església catòlica. En qualsevol cas Goberna alerta que “l'educació en el lleure corre el risc d'esdevenir un camp d'adoctrinament que supera fins i tot la presència abusiva d'escoles primàries privades i concertades, majoritàriament catòliques, que l'any 2011 se situava en el 32,8%”.

La Fundació Ferrer i Guàrdia considera que la laïcitat –innegablement lligada a la tradició de llibertat de pensament, democràcia i progressisme, amb gran tradició a Catalunya– està en perill i alerta sobre els nous fonamentalismes que atemoreixen Europa. Joffre Villanueva, doctorand en ciència
política per la UB, va apostar “per mantenir el record de Charlie Hebdo, en què es va atacar “l'antidogmatisme”.

“Als qui s'aferren a veritats absolutes la laïcitat els sembla una aberració perquè la laïcitat no vol la imposició de pensament, el que vol és que la gent pensi per ella mateixa”, va insistir Joan-Francesc Pont, president de l'entitat humanista.

Especialment crític amb la societat espanyola i catalana va ser el doctor en dret Santiago J. Castellà, que va denunciar que “tenim un greu problema amb el privilegi absolut amb què es tracta l'Església catòlica en aquest país“, un tractament “contrari a la neutralitat i a la igualtat que predica la Constitució”. Castellà, que va dir que no hi haurà igualtat “mentre continuïn vigents els acords de concordat de l'Estat amb la Santa Seu”, va denunciar la supeditació de l'Estat a l'Església –“totes les festes que fem les dicta l'Església”– i va denunciar “la manca de llibertat religiosa”.

Castellà va culpar les autoritats de ser responsables de la radicalització de part dels nouvinguts de religió musulmana: “Aquí ha arribat gent que als seus països no eren especialment religiosos. En ser aquí s'han volgut agrupar però quan han demanat per obrir oratori se'ls ha enviat a un polígon i els hem condemnat a la invisibilitat tot etzibant-los a la cara que nosaltres som laics. Laics? Els enviem a polígons mentre subvencionem l'Església catòlica! Aleshores ells, per reacció, es refugien a les mesquites i es radicalitzen.” En tot cas Castellà aposta per una societat laica com la francesa, en què totes les persones són considerades “ciutadans” i la seva religió no té cap rellevància pública.

Enric Vendrell, director d'Afers Religiosos, que aposta per una societat laica però on el poder públic no és indiferent a les confessions, un model contrari al laïcisme de França, va assegurar durant la presentació de l'informe que la societat catalana “és absolutament plural” i que al país “no hi ha conflicte entre les tretze religions que hi conviuen”.

LES FRASES

Hem condemnat els immigrants musulmans a la invisibilitat i hem fet que es radicalitzin
Santiago J. Castellà
doctor en dret

LES FRASES

Pels qui s'aferren a veritats absolutes la laïcitat és una aberració perquè vol que la gent pensi
Joan-Francesc Pont
president de la fundació ferrer i guàrdia
Frase
Nom
cÀRREC
Frase
Nom
cÀRREC
Frase
Nom
cÀRREC
Frase
Nom
cÀRREC

Cada cop més descreguts

Segons les darreres dades del CIS, que són del 2013, recollides per la Fundació Ferrer i Guàrdia, una de cada quatre persones de l'Estat espanyol es declara adscrita a opcions de consciència no religiosa (ateu o no creient, el 25%), el 73% restant es declara catòlic i el 3%, seguidor d'altres religions. Per edats, el 50% dels joves que ara tenen entre els 18 i els 34 anys es declaren no adscrits a cap religió. Segons les xifres del CIS en els últims 35 anys s'ha multiplicat per 3 les persones que es declaren atees o no creients i per comunitats autònomes és Catalunya, amb el 37% de la població que es declara no creient, la zona amb menys sentiment religiós dogmàtic. Gairebé la meitat de la població es mostra contrària al finançament per part del govern espanyol de la religió catòlica (l'any 2010 van ser 226 milions d'euros). Pel que fa a l'estudi voluntari de religió, el curs 2011/12 Catalunya és quan més alumnes van triar activitats alternatives (un 70%).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia