Municipals mirant cap al 27-S

Les municipals són l'única cita electoral de les quatre que afrontem –locals, catalanes, estatals i europees– en què la prioritat és el candidat i no el programa, perquè els municipis tenen les seves pròpies dinàmiques i la gent es coneix més. Aquesta afirmació tan gastada entre els polítics i els equips d'assessors podria quedar desfasada per primera vegada i la qüestió nacional podria passar per davant de la local. La situació que viu el país és extraordinària, amb unes mobilitzacions sense precedents en les últimes tres Diades i poc més de mig any després de la consulta del 9-N. Això sense oblidar que tan sols quatre mesos després de les municipals hi ha les eleccions catalanes.

El president de CDC, Artur Mas, i el d'ERC, Oriol Junqueras, insisteixen a presentar les locals del 24 de maig com la primera volta de les catalanes del 27 de setembre. De fet, en un article d'opinió publicat ahir per El Punt Avui, Junqueras alertava que si els independentistes no obtenen majoria als ajuntaments, el procés català en podria sortir “molt tocat”. Però l'opinió de Mas i Junqueras és compartida pel territori? És a dir, realment veuen les municipals com una primera volta? Depèn de la persona a qui es pregunti, però bona part dels alcaldes consultats per aquest diari –la majoria també són diputats al Parlament de Catalunya– no ho veuen ben bé igual. Al seu parer, la societat civil ja ha demostrat que està plenament involucrada en el procés sobiranista i, a l'hora de triar alcalde, prevalen els criteris municipals. “En unes eleccions municipals, els ciutadans han de vetllar per solucionar els problemes de la seva ciutat”, afirma l'alcalde de Salou, Pere Granados. És clar que ell es presenta amb una formació d'independents, però aquesta afirmació és compartida per alcaldes militants que també estan al Parlament. Per exemple, el de Caldes de Montbui, Jordi Solé (ERC): “Crec que el factor procés no serà determinant a l'hora de decantar el vot. Hi tindrà un pes, però no crec que sigui determinant.” No obstant això, confia que la participació serà alta justament pel procés i que, un cop hagi passat tot, els ajuntaments s'haurien de posar a disposició del Parlament per proclamar la independència si arribés el cas.

La poca incidència del vessant nacional en el 24-M també la posen en relleu alcaldes de partits diversos: tant del PP –Manuel Reyes (Castelldefels)– i del PSC –Juli Fernández (Palafrugell), Raquel Sánchez (Gavà) i Carles Ruiz (Viladecans)– com de CiU –Àlex Moga (Vielha) i Ferran Bel (Tortosa)– i d'ERC –Dionís Guiteras (Moià).

En l'altre extrem, hi ha qui considera que la incidència és indiscutible: es votarà en clau nacional. És la tesi que defensen diputats com ara Carles Puigdemont (Girona, de CiU), Albert Batalla (la Seu d'Urgell, CiU), Ferran Falcó (Badalona, CiU), Lluís Guinó (Besalú, CiU) i Josep Andreu (Montblanc, ERC). Al seu parer, el factor nacional hi serà molt present, fins i tot en els pactes postelectorals. Creuen que una majoria independentista als consistoris és una garantia perquè Catalunya assoleixi la plenitud nacional. “A l'hora d'escollir el millor ajuntament, els ciutadans seran conscients que també estaran definint els consistoris que hauran de protagonitzar el procés cap a la consecució d'un estat propi”, afirma Puigdemont. En el mateix sentit es pronuncia una de les cares catalanistes del PSC, Àngel Ros, alcalde de Lleida, que sosté: “A més de dilucidar sobre gestió local, qui escombra millor i els projectes de ciutat, també es debatrà sobre el projecte de país.”

[Opinions recollides per Joan Tort, David Marín, Rosa M. Bravo, Lurdes Moreso, Xavier Pete i Carina Filella.]