Esbargirem tenebres

Ens desemperesim al bell mig d'un eclipsi i tot ens sembla malaguanyat, la remembrança que la mort peix la volem foragitada del nostre esguard. La tenebra commou l'albada, percaça la seua lluïssor, l'eixalba, i després la guspireja en minúsculs bocins enllustrats d'opacitat

La generositat pot revoltar-se contra nosaltres mateixos, endrapar-nos, i ella ho sap del cert, se li han rigut a la cara més d'una vegada aquells que un dia va auxiliar. Pensem que alguna cosa hem fet malament, i la nostra imperfecció empeny els altres perquè ens abonyeguen i se'n foten.

Venturosament tenim notícia d'algunes espurnes de magnificència. Eva, des de l'Argentina, volia localitzar la família espanyola que son pare va deixar enrere ja fa molts anys a Carlet, en emigrar en la joventut. Amparo Sansixto li ha fet de fada padrina, ha visitat les cases de la gent que té el cognom Lorente, ella duia la foto que l'amiga argentina li havia fet arribar; en entrar en una de les llars, els ulls se li n'anaren a un retrat en la paret, la imatge del qual era la mateixa que ella salvaguardava.

En explicar la raó de la visita, el matrimoni, ja ancià, encetà a plorar amb una colpidora alegria, i ella, per empatia, també hi va esclatar.

A prop del Camí de La Punta a la Mar, districte de Quatre Carreres, Anna observa la palmera abraonada al cos volander del vent, la tanca de fil d'aram alacaiguda del petit hort de l'escola, allà al fons els núvols esborrallen sendes blanquines que esdevenen guixades acriaturades. Famílies d'immigrants als habitatges de l'horta de La Punta, en terra de ningú, sense dret als recursos mínims a què les persones tenim dret. Alguns alumnes del centre formen part de la campanya d'acompanyament matinal, per tal que hi vinguen a classe. Un col·legi concertat de pobres, com ella diu; mestres distribuint-ne publicitat de porta en porta, ara en són menys a dins, malgrat que els han rebaixat el sou per no haver-los d'acomiadar. Cada dia s'hi han d'empescar una idea novella i atraient per evitar-ne la desfeta.

De seguida pensa en l'amic accidentat, tot just se n'acaba d'assabentar, tants anys sense trobar feina, s'hi ha vist obligat a acceptar-ne una en negre, en condicions abusives, sense cap mena de seguretat. El colp podria haver estat fatal, ara roman ferit a casa, desolat, marrit, i el temps és massa gansoner en la convalescència, un clos que mai assolim franquejar des del present.

La nostra tasca consisteix a esbargir l'obac cinyell de l'atzur, assuavir-lo mentre resta arrufat de celles. Hem d'engalzar-hi les pupil·les fins a deixatar la grenyal esperança que a penes si ens raja entre les puntetes dels dits nus i escodrinyadors. Hem d'acollar tota la bravesa del món per estendre un somriure sobre el greixum dels enderrocs que aixequen l'esvaïda del cor.

29 Abril 2015