La fortitud dels ocells

Els aspersors s'empesquen la pluja, i tu estàs feta de canyars, d'oliveres, la teua mirada té la lleugeresa dels felins, la fidelitat del crepuscle. De vegades albires vaixells a l'horitzó, cisellats damunt dels núvols, d'altres t'assalten remembrances de tenebra i les defuges com qui desembulla una teranyina davant el rostre que contempla ribatges remots, que somia que el present és per sempre més.

No comprens la vida que t'ennuega, el codi que fan servir els caragirats, i no deus ser massa eixerida quan tothom passa davant teu mentre esperes. Un dia aixecaràs l'esguard i l'atzur te'l reblirà de caliu amb la bellesa de la soledat, pensaràs escaterets mar endins, bressats per l'albaïna de l'onatge abaltit, entre la balma de l'aigua de diversos matisos.

Hi ha una fragilitat capciosa en el vol d'un ocell, quan s' espampola el dia i les hores no hi guarden concordança mentre el sol crida ja en la matinada. A l'estació del metro de la Plaça d'Espanya el temps sembla deturat, els brisalls de vida que hi pul·lulen són provisionals, ningú no parla amb ningú, silenci, galvana, pesantor a les parpelles.

Alguns fiten els altres i després els obliden, cap figura queda escrita sobre la retina, només ens l'habitaran un instant i després s'esvairan. Sota la ciutat, al bell mig del seu ventre, l'espera s'engipona d'assossec i amb nosaltres també s'estronca el món.

No hi reconeixem ningú, tampoc no esbrinem la corpenta cobejada entre la multitud. Hi ha qui cerca recer en la pantalla d'un mòbil, un home de cabells grisos llegeix un llibre: Luz del alma, no n'ataüllem el nom de l'autor a la portada; la dona de la neteja s'escarrassa circumspecta i eficient per l'andana.

Volem perdurar, resistir quan el terrabastall s'ho endu tot, no com l'alè efímer dessobre els vidres, no com el grop de vent que ens branda la clenxa, sinó com les estacions encastades sobre els rails, com les aus que s'esmercen de valent i ningú no les pot vinclar. Ens cal aclucar els ulls, perquè després els desclourem tot sabent que encara hi som.

19 maig 2015