El Miró perdut
L'escriptor David Cirici recrea la desaparició del mural ‘El segador' en la seva última novel·la, ‘El lladre del Guernica'
David Cirici (Barcelona, 1954) feia temps que tenia ganes d'escriure una novel·la sobre art. La història que buscava se li va ocórrer finalment quan, visitant l'exposició Miró. L'escala de l'evasió, a la Fundació Miró de Barcelona, va veure la fotografia del pintor al costat del mural El segador, que va pintar i exposar al pavelló de la República de París el 1937, al costat del Guernica. Un cop desmuntat el pavelló, es va perdre la pista de la gegantesca obra, de 5 x 6 metres i formada per sis panells de Celotex, i ni es té constància de si va acabar arribant a València, seu del govern republicà.
El misteri al voltant de la desaparició d'El segador, doncs, és el tema de l'última novel·la de Cirici, El lladre del Guernica, publicada per Proa. El títol pot confondre a primera vista, perquè l'obra tracta sobre la desaparició de l'obra de Miró i no sobre el cèlebre mural de Picasso, però sí que un dels protagonistes del llibre és un francès que rep l'encàrrec per part dels nazis de robar el Guernica durant el desmuntatge del pavelló, però que per error s'acaba emportant El segador. A partir d'aquí, la novel·la bascula entre passat i present, ja que una galerista i una falsificadora planegen realitzar una còpia de l'obra i anunciar que ha estat recuperada. “Em va semblar divertit muntar tota una intriga sobre el misteri d'El segador, un tema sobre el qual no hi ha gaire documentació, a part del gran llibre de Jacques Dupin sobre Miró i l'entrevista que George Raillard va fer a l'artista”, diu Cirici.
En el rerefons d'aquesta novel·la de misteri, aventures i passions, hi ha, segons Cirici, la voluntat de fer una “novel·la sobre art”, en què, per exemple, l'autor recrea les trobades entre Picasso i Miró i la seva relació. “Ha estat apassionant imaginar-se com serien aquelles trobades. Se'm fa molt difícil entendre que dos artistes que tenen un interès tan descarat pel sexe en la seva obra després tinguin una vida personal tan diferent. Miró va optar per una vida privada molt convencional, mentre que l'altre no parava de canviar d'amant”, explica Cirici, raó per la qual sembla que cada cop que es veien Picasso preguntava a Miró què feia sempre amb la mateixa dona.
Reivindicar l'art
Però, a més d'endinsar-se en la personalitat dels dos genis, Cirici admet que la novel·la reivindica l'art modern i contemporani, perquè “encara ara molta gent pensa que l'art és una estafa”. “El problema és que fa mig segle que l'art ha deixat d'estar al centre de la vida cultural al nostre país. Té poca presència als mitjans de comunicació, no hi ha educació artística i sembla que no interessi a ningú. I, quan s'explica, es fa de manera acadèmica, amb massa dades, quan l'art és experiència, vivència. L'art no necessita ser explicat. Si ens agrada la lluna o el mar i no necessitem conèixer-ne dades, per què no ens pot agradar l'art sense més explicacions?”, diu l'escriptor.
En el llibre, doncs, hi ha un petit homenatge al pare de l'autor, el gran crític d'art Alexandre Cirici, i reconeix que hi ha “més d'una frase textual extreta del seu llibre Miró llegit”. El lladre del Guernica és també una novel·la sobre “la impostura i la relació entre allò autèntic i allò fals”, que té relació en certa manera amb la seva novel·la anterior, I el món gira (premi Prudenci Bertrana) i que estava en part inspirada en la figura de Fèlix Millet.
L'escriptor, que ha dedicat part de la seva trajectòria a la literatura infantil i juvenil, acaba de guanyar el premi Protagonista Jove per la novel·la Zona prohibida.