El govern balear derogarà el decret de trilingüisme del PP
Francina Armengol, que avui serà investida presidenta de les Illes, promet girar full en les polítiques del PP
Anuncia que deixarà sense vigència la llei de símbols i que implantarà una nova taxa turística
La nova etapa que s'inicia a les Illes Balears donarà carpetada al decret del trilingüisme imposat en la passada legislatura pel govern del PP de José Ramón Bauzá, que va posar en peu de guerra la comunitat educativa i les entitats que treballen pel català. La socialista Francina Armengol es va comprometre ahir a derogar-lo en el seu discurs d'investidura al Parlament, abans que avui es converteixi en la primera dona presidenta de les Illes. Ho farà gràcies a l'acord a què han arribat el PSIB, i que encara negocia amb Podem. Els de Pablo Iglesias supediten el seu vot favorable a un acord sobre la rebaixa salarial i el repartiment d'assessories.
En la primera jornada del ple d'investidura, va ser el torn d'Armengol, que va evidenciar la voluntat de girar full a l'era del PP, sobretot en matèria educativa i de política lingüística. “El malson s'ha acabat”, va sentenciar la dirigent del PSIB, que va subratllar el moment “únic” que es viu a les Balears amb un Parlament on les forces d'esquerres són majoria per primera vegada.
El primer Consell de Govern del nou executiu derogarà el decret de tractament integrat de llengües, l'anomenat TIL, que va qualificar de “símbol nefast”. El pacte social per a l'educació és, juntament amb el rescat de la ciutadania i la radicalitat democràtica, un dels eixos de l'acord de governabilitat d'esquerres a les Balears. En la seva intervenció, la futura presidenta va fer una crida als mestres a anar plegats. “Com abans ens veiem, dialoguem i treballem junts, millor”, va proclamar.
El procés per deixar enrere l'obra de govern del PP no quedarà aquí. Armengol va avançar que també deixarà sense efecte la llei de símbols aprovada pels populars i que censurava l'exhibició de senyeres en espais públics, ja que podia comportar penalitzacions econòmiques d'entre 5.000 i 10.000 euros. La normativa va ser aprovada després que, arran del decret de trilingüisme, moltes escoles pengessin llaços fets amb la senyera a mode de protesta per la política educativa dels populars. La justificació del PP se sustentava en el fet que “són símbols ideològics”. Armengol es va comprometre ahir a deixar-la sense vigència.
Rajoy i el finançament
Un dels primers moviments d'Armengol serà demanar una entrevista amb el president del govern espanyol per reclamar-li un nou model de finançament. “Una societat amb capacitat de crear riquesa però amb institucions pobres és una vergonya que no pot permetre un govern progressista”, va indicar en un clar advertiment a l'executiu estatal. Un executiu que ja té damunt la taula la recent petició de millora que li ha fet el nou president del País Valencià, el també socialista Ximo Puig. Armengol, a més, li exigirà que aturi el REB, règim especial de les Balears, en tràmit al Congrés.
La futura presidenta té la intenció de crear un impost turístic que es reinverteixi en el sector. Armengol va reconèixer que la societat “està molt polaritzada pel turisme” i va apostar per potenciar la indústria i les empreses mitjanes. En aquest sentit, es va comprometre a desenvolupar un pla industrial per millorar el mapa del sector i va avançar que s'aprovarà una moratòria per a la instal·lació de noves grans superfícies.
Espanya, estat federal
En un moment de “mutació social, política i econòmica” de l'Estat, Armengol es va mostrar una ferma partidària que “Espanya sigui un estat federal” i Balears apliqui “un federalisme interior com reconeix l'Estatut d'Autonomia”.
LES FRASES
Elogis dels socis, crítiques de l'oposició
Elogis i crítiques al discurs d'investidura de Francina Armengol. Els primers, dels socis, els segons, de l'oposició. El portaveu adjunt de MÉS, David Abril, va valorar de manera positiva la intervenció de la futura presidenta balear, en el qual, va assegurar, se senten “representats”.
No és un sentiment compartit amb l'oposició. El PP de les Illes considera les propostes de la futura cap de l'executiu com “una gran quimera”. La portaveu popular, Marga Prohens, va posar l'èmfasi en el finançament i es va demanar “com s'ho farà per finançar totes les seves promeses?”. “Amb somnis no es governen les Balears”, va advertir la portaveu del PP a les Illes, que va demanar a Armengol que “deixi dellançar un missatge de falses esperances”. Ciutadans, per la seva banda, va considerar que la socialista Armengol ofereix propostes “molt a l'esquerra” i fa plantejaments “molt genèrics” i poc favorables al seu partit.