gabinet de curiositats
artur ramon
El Gaudí de Rafael Argullol
Acaba de sortir del forn el darrer llibre del professor Rafael Argullol, Mi Gaudí espectral. Una narración, publicat per l'editorial Acantilado, com és habitual en aquest autor. Seguint els passos de Visión desde el fondo del mar, que és l'aposta ferma per una escriptura en transversal que aglutina l'assaig, la biografia, la poesia i la novel·la, Rafael Argullol ens explica el seu Gaudí, és a dir, com la figura de l'arquitecte reusenc apareix i desapareix com una ombra al llarg de la seva vida. Dels primers records de quan era un nen i a través dels seus familiars fins als darrers temps, veient la Sagrada Família des d'un helicòpter, Gaudí i la seva arquitectura van prenent cos en la memòria d'Argullol.
Naturalesa subterrània anarquista
És un llibre a cavall de la reflexió i la poesia. Reflexiona sobre la capacitat creativa i destructora de Barcelona i la seva naturalesa subterrània anarquista i anihiladora. I el silenci com a aliat del menyspreu i la estultícia amb el qual es penalitza aquell que és diferent, un tic que ha subsistit fins als nostres dies.
I hi ha imatges de gran força poètica: la presencia de Gaudí i els seus ulls blaus com un fantasma, les analogies entre les formes naturals i la seva arquitectura orgànica, la Pedrera com un pedestal per a la Mare de Déu, la Sagrada Família entesa com la serralada de Montserrat al mig de la ciutat, la idea de la llum com a obsessió de l'arquitecte de Déu...
Un llibre que passa com una alenada d'aire fresc, intel·ligent i poètic, transversal, una pedra més en l'edifici sòlid d'uns dels intel·lectuals més brillants de casa nostra i per això sovint poc reconegut.