Societat

Societat

Quaranta nou 11 de setembre

Una pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans situa en un mapa els monuments commemoratius dels principals municipis catalans

La sardana i el mestres Pau Casals i Anselm Clavé, entre els elements més repetits

A Catalunya hi ha 49 monuments dedicats a l'efemèride de l'Onze de Setembre de 1714 o personatges relacionats amb aquells fets històrics, 47 que fan homenatge a la dansa de la sardana, 35 que recorden al president Lluís Companys, 33 erigits en memòria de la figura d'Anselm Clavé i 17 que fan justícia al mestre Pau Casals. Aquestes són algunes de les dades sorprenents que hi ha recollides en una web recentment estrenada on hi ha documentats 1.200 monuments dels municipis més importants de Catalunya. El nou servei és iniciativa de l'Institut d'Estudis Catalans i es pot consultar a l'adreça digital monuments.iec.cat.

Tot i que el treball d'investigació previ a la difusió de la web ha estat molt important, el llistat de monuments que s'hi ofereix no és complert ja que s'ha circumscrit la recerca a les ciutats capital de comarca i als municipis de prop de 10.000 habitants. S'ha fet servir aquest criteri perquè es considera que en els municipis més petits no s'hi acostumen a aixecar monuments commemoratius. També s'han deixat al marge els monuments de temàtica religiosa.

Acompanyant el mapa on hi ha detallada la ubicació dels 1.200 monuments inventariats hi ha dos estudis, un sobre el tipus de monuments que es van erigir entre els anys 1880 i el 1918, i un segon sobre l'evolució del paisatge dels monuments commemoratius a la citat de Barcelona a partir de 1977. Tots dos estudis porten la signatura d'Albert Balcells, que és la persona que ha dirigit aquest projecte de recerca. L'estudi sobre Barcelona és un itinerari pel periple històric que ha viscut la ciutat des que la mort del dictador Franco va donar pas a una progressiva recuperació de les llibertats i que ha permès, entre altres, consolidar dos espais monumentals de tanta càrrega política com el Fossar de les moreres i el Fossar de la Pedrera, a Montjuïc.

Pel que fa al monument més conegut que rememora l'11 de setembre, el de Rafael de Casanovas a la Ronda de Sant Pere de Barcelona, aquest va ser reposat a la ciutat el 1977, igual que va passar amb el de Pau Clarís, a l'Arc de Triomf, o el de Francesc Layret a la plaça Goya.

La retirada dels monuments de l'època del franquisme va seguir un altre ritme. El 1979 es va retirar l'escut i la inscripció de la victòria franquista del Cinc d'Oros, però no va ser fins el 2005 que es va enderrocar el monument als Caiguts, a la Diagonal, i quatre anys més tard, el 2009, anava a terra el monument a Primo de Rivera a l'avinguda Josep Tarradellas. Les Quatre columnes de Puig i Cadafalch erigides el 1919 i retirades el 1928 es van recuperar definitivament el 2010.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia