Política

Fer el salt de les mesures pal·liatives a polítiques socials transformadores

Més de 100.000 llars malviuen sense cap ingrés i 683.000 persones estan en situació de pobresa energètica

Les entitats volen “compromisos amb pressupostos reals”

Un país amb 101.000 llars sense cap ingrés i on 683.700 persones viuen en habitatges en què no
es poden permetre tenir una temperatura adequada són algunes de les dades que va recordar ahir el president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Oriol Illa, per donar un toc d'atenció als polítics i plantejar la magnitud d'una situació que ja fa anys que es descriu com d'“emergència social”. Segons les últimes dades de l'Idescat, el 20,9% de la població estava sota el llindar de la pobresa el 2014, un augment d'1,1 punts respecte al 2013. I estar sota el llindar de la pobresa vol dir malviure amb menys de 9.767 euros anuals en les llars d'una sola persona.

Amb aquest panorama damunt la taula –al qual s'ha d'afegir el fet que
hi ha 510.237 persones a l'atur, de les quals 393.900 estan en situació d'atur de llarga durada, i que l'índex d'abandonament escolar, del 22%, és dels més alts de la Unió Europea–, Illa demana als grups parlamentaris que en el ple d'emergència social actuïn “amb sensibilitat i responsabilitat” i, pel que fa a mesures, reclama “canvis estructurals en les polítiques socials i no conformar-se amb polítiques pal·liatives”. El president de la Taula d'Entitats també adverteix que no és hora de fer volar coloms, sinó que calen “compromisos amb pressupostos clars i realistes”.

En la mateixa línia, la presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Teresa Crespo, creu que els dos principals eixos que haurien de sortir del ple són, primer, aconseguir que no hi hagi ningú sense uns ingressos per viure dignament –“ja sigui gràcies a una renda mínima d'inserció reformada o a una renda garantida”– i, segon, “consensuar polítiques socials transformadores que puguin estar vigents durant uns anys”. Tant Illa com Crespo insisteixen a recordar que l'experiència del ple monogràfic contra la pobresa de fa dos anys va ser “decebedora” i per això reivindiquen mesures amb partides pressupostàries.

LES XIFRES

20,9
per cent
de la població viu en aquests moments sota el llindar de la pobresa, 1,1 punts més que el 2013.
43
famílies
són desnonades de mitjana cada dia a Catalunya, tot i que hi ha milers de pisos buits.
22
per cent
és l'índex d'abandonament escolar a Catalunya, un dels més alts de la Unió Europea.

Renda de ciutadania i prestació a les famílies amb fills

Els infants i joves que creixen en famílies en situació de pobresa i les persones sense llar o que viuen en habitatges sense unes condicions dignes són alguns dels col·lectius que més truquen a la porta de les entitats socials. Des del Casal dels Infants, Rosa Balaguer considera prioritari “concretar una renda de ciutadania que garanteixi condicions de vida dignes a totes les famílies” i una especial atenció als infants de 0 a 3 anys “per garantir un futur èxit escolar”.

Conxi Martínez, presidenta de la Fedaia, subratlla la necessitat de caminar cap a una prestació econòmica universal per a la criança dels fills, l'anomenada PEUC.

Per la seva banda, el director de la Fundació Arrels, que atén persones sense llar, creu que “el resultat del ple clarificarà si efectivament el patiment de les persones es considera o no una emergència”.
I adverteix: “Si la política no està a l'altura i tot queda en bones intencions, tindrem
un greu problema.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia