Aval tècnic a la unió del tramvia per la Diagonal

La conclusió era més que previsible. Els estudis tècnics que l'Ajuntament de Barcelona ha encarregat per analitzar com s'han d'enllaçar les dues xarxes de tramvia ara en servei, han conclòs que, de totes les opcions possibles, la més raonable és fer-ho en superfície a través de la línia més recta i curta. És a dir, per l'avinguda Diagonal. L'obra tindria un cost a trenta anys de 175 milions d'euros i suposaria que el Trambaix i el Trambesòs sumessin un passatge de 222.000 usuaris diaris, contra els 91.000 actuals. Els resultats d'aquests informes, fins a dotze, casen al mil·límetre amb els interessos del govern d'Ada Colau, que sempre ha defensat la connexió a través de la Diagonal. Amb aquest dictamen dels experts a la mà, la seva feina serà ara intentar estovar l'oposició perquè doni suport al que ha de ser un dels projectes estel·lars del mandat. Amb estudis o sense, no ho tindrà fàcil.

El govern local parteix de la tesi central, expressada ahir per la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, durant la presentació dels treballs, que la unió dels tramvies és una operació clau per al creixement del transport públic metropolità, juntament amb la potenciació de l'autobús. A partir d'aquí s'han analitzat fins a nou alternatives sobre com connectar el Trambaix des de la plaça Francesc Macià, on comencen i acaben recorregut les seves tres línies, amb el Trambesòs a través de la plaça de les Glòries. Després d'un primer cribratge, la prospecció s'ha centrat en quatre possibilitats: fer la unió per la Diagonal a peu de carrer; construir un túnel sota l'avinguda –plantejament defensat inicialment per ERC–; encaixar el tramvia pels carrers Urgell, Provença i la Diagonal, o cobrir el trajecte entre Francesc Macià i Glòries amb una flota de busos elèctrics, tal com va proposar en campanya l'exalcalde barceloní Xavier Trias. Un cop definits els possibles traçats, els estudis han aplicat una sèrie de variables encreuades sobre cadascun d'ells, com ara quin seria el seu cost, l'augment de la demanda d'usuaris que generaria i l'impacte que provocaria sobre el trànsit de la zona afectada o en el medi ambient. El veredicte és inequívoc, ja que l'opció del túnel, per exemple, seria la que provocaria un increment més fort del nombre de viatgers (236.000 al dia) o una major disminució de la congestió viària (-1,8%) o les emissions contaminants (-0,5%), però implica una despesa tan elevada (475 milions d'euros) que la converteix en políticament inviable. Per contra, el bus elèctric o el trajecte de Provença serien possibilitats més econòmiques (20 i 210 milions, respectivament), però són poc competitives en termes com ara l'increment de demanda potencial, estalvi de temps per als usuaris i la reducció que propiciarien en l'ús del vehicle privat, un indicador que el govern de Colau considera clau. La connexió per la Diagonal, doncs, és la “més coherent” segons els informes, tot i que també presenta alguns interrogants no resolts. El primer és que, per deixar pas al tramvia, caldria eliminar dos carrils de circulació de l'avinguda, i s'ha de veure quines conseqüències tindria això sobre el trànsit d'una zona tan sensible de l'Eixample. El consistori confia que una part d'aquesta circulació es canalitzi cap al transport públic, a més d'aplicar solucions de sutura com ara canviar el sentit de circulació de carrers com ara Urgell i l'avinguda de Sarrià per guanyar fluïdesa.

Un cop resolta, aparentment, la qüestió tècnica, l'eix sobre el qual pivota el debat del tramvia es desplaça cap a la política. L'executiu de BComú entén que la seva tesi per fer la connexió per la Diagonal s'ha acabat imposant, i en la negociació que ara iniciarà amb els partits aquest serà el projecte que plantejarà. Els altres ja es donen per descartats. La partitura que interpreta l'oposició, però, és una altra. CiU, Ciutadans, ERC, el PSC i el PP van reaccionar ahir recordant que continuen defensant que aquest no és un projecte prioritari, ja que abans s'ha de resoldre l'arribada del metro a la Zona Franca. A partir d'aquí reclamen a Colau que no actuï seguint una política de fets consumats i intenti buscar consensos en la seva política d'inversions. I atenció a ERC, que, tot i els informes, no dóna per morta l'opció del túnel.