Política

JORDI CALVÍS

I·LUSTRADOR I AUTOR D'“HEROIS INDEPES”

“La por és l'únic criteri rere tots els insults i amenaces”

“Sols se'ls pot contestar amb la broma. I val més que ens ho agafem així, perquè si no, potser prendríem mal”

“És política i els funciona. La majoria no són tan graciosos com el Margallo i la seva volta per l'espai sideral”

“Seria difícil un llibre d'animalades independentistes al mateix nivell. És de cultura democràtica”

Agitador
Il·lustrador, dissenyador, activista polític, provocador o agitador social de l'era digital. El borgenc Jordi Calvís és un creador brillant, que ha trobat a les xarxes el millor dels escenaris. Les inflama amb campanyes com les de recuperar la denominació popes o amb herois indepes. Sempre, amb bon humor.

Des de fa anys, Jordi Calvís és un ferm seguidor de les perles oratòries de Jiménez Losantos i acòlits. Un dia del 2012, “quan Mas tornava d'intentar el pacte fiscal”, va decidir dibuixar en un cromo el ministre Wert tot reconeixent el seu interès per espanyolitzar els nens catalans des de les aules. Naixia el primer “heroi indepe”. A hores d'ara, ja són tres-cents els cromos i vint mil seguidors. Amb Andreu González contextualitzant cada personatge, ha recollit 177 personalitats d'aquesta crònica d'humor negre del procés en un llibre de Cossetània.

Per què un cromo?
Crec que és la millor manera d'ironitzar sobre aquesta gent, que volen que ens quedem a Espanya i en lloc d'estimar-nos i festejar-nos, aboquen amenaces, menyspreus i insults. No m'imaginava que acabaria en un llibre, però sí en un recull a les xarxes. Gent que té uns altaveus molt potents a l'Estat, però la poca responsabilitat de dir el que diu. Com Rubalcaba negant el dret a decidir, i en canvi fa uns anys deia que es podia parlar absolutament de tot. Fa gràcia. O gent avalada per l'Estat, com la fundació Francisco Franco, o els directors de diari i tertulians, que ens diuen gihadistes i nazis... No és algú a qui se li escalfa la boca al bar. Sols es pot respondre amb la broma. I val més que ens ho agafem així, perquè si no, potser prendríem mal.
Quina és la seva preferida?
Un tuit del responsable de la Marca España, Juan C. Gafo, que diu “catalanes de mierda, no os mereceis nada”. El van fer dimitir, però el van recol·locar de cònsol general a Melbourne. Ells mateixos no són conscients que nosaltres en llengua, lleis, economia, no juguem amb les mateixes condicions i ens perdonen la vida... És el resum de tot plegat.
Hi ha ‘herois indepes' catalans?
Sí que n'hi ha. Recordo la Chacón, que deia que el dret a decidir ens portaria a un altre mur de Berlín. Tenim gent vinculada a Sociedad Civil Catalana. No és un tema territorial, sinó de persones.
Des del nacionalisme català, per què no hi ha aquest nivell de confrontació?
És una qüestió de cultura democràtica. I tampoc es disposa d'aquests altaveus potents.
Però de Twitter en té tothom.
Sí, però tot i haver-hi astracanades contra l'Estat espanyol, la gent amb responsabilitats i altaveus socials vigila molt amb el seu discurs. Seria difícil fer-ne un llibre tan extens.
Als independentistes els agrada patir, com als culers?
Hi ha de tot, també hi ha gent que no ho vol veure. Ara, hi ha el morbo de veure com parlen de nosaltres. La majoria de cromos han estat notícia als mitjans.
Fan les perles per a Espanya?
Crec que forma part d'estratègies polítiques. El Constitucional, que va guanyar el torneig que vam muntar a xarxes sobre els cromos, i la resta d'insults i amenaces s'aguanten per un sol criteri, la por. Diuen constantment que tot el que fem en aquest procés tindrà repercussions. La majoria no són tan graciosos com el Margallo i la seva volta per l'espai sideral. I com que els funciona, no ho deixaran estar. És molt bèstia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a