Segon rescat en marxa
L'acord de les quatre diputacions i la Generalitat per atorgar 351 milions als ajuntaments s'amplia amb gairebé 40 més que posa la de Barcelona
Els consistoris poden aspirar a rebre un màxim de 5 milions
No ha passat ni una setmana des de la presentació pública de l'acord entre les quatre diputacions catalanes, les dues entitats municipalistes (ACM i FMC) i la Generalitat per avançar 351 milions als ajuntaments per liquidar part del deute de l'executiu català amb els municipis. Però ahir, la Diputació de Barcelona ja anunciava un segon pla per incrementar les ajudes als ajuntaments de la seva demarcació. En l'acord inicial es preveu que l'ens supramunicipal destini 168,5 milions al primer pla de rescat. Però amb aquests diners no n'hi ha prou, i per això es posa en marxa un segon pla d'uns 40 milions destinat als consistoris barcelonins, que elevarà l'aportació de la Diputació fins als 200 milions. Per què? Perquè a la llista dels beneficiats hi ha disparitats en alguns casos entre el deute reconegut de la Generalitat i el que afirmen que tenen els ajuntaments. Amb aquest segon pla es complementaran els desajustaments però això no significarà que el comptador del deute quedi a zero, va reconèixer el president de la Diputació, Salvador Esteve. A més, amb això es vol avançar part del deute de la Generalitat també amb els consells comarcals. Per aportar tots aquests diners, la Diputació recorrerà a fons propis i a endeutament, que podria pujar entre 60 i 70 milions.
L'ens va fer ahir un ple extraordinari en què per unanimitat es va aprovar el pla extraordinari conjunt amb la Generalitat, que permetrà que els ajuntaments cobrin abans del 20 d'abril. L'executiu català tornarà els diners a les diputacions en el darrer trimestre de l'any. Segons va explicar el titular d'Hisenda de la Diputació, Carles Rosselló, cada municipi pot rebre un màxim de 5 milions. D'aquesta manera es vol garantir que ajuntaments grans, amb més marge de maniobra, s'enduguin el gruix dels diners. Per exemple, en el cas de Barcelona es calcula que la Generalitat li deu vora de 200 milions d'euros.
Un sí amb crítiques
El pla aprovat ahir va rebre el suport de tots els grups, però tot i això no es van estalviar crítiques de l'oposició. El més bel·ligerant va ser Àlex Mañas, d'ICV. Segons va expressar, aquest pla és fruit de les males polítiques de l'executiu d'Artur Mas a la Generalitat, governada “pels radicals i dogmàtics del control del dèficit públic” que han actuat amb una forta deslleialtat als ajuntaments i les petites i mitjanes empreses. Va reblar que l'operació de tresoreria que fa ara la Diputació és per “salvar” les obligacions del govern Mas.
Menys càustic en el to però igualment crític va ser el representant del PSC, Josep Mayoral. Va qualificar la llista dels beneficiaris d'incomprensible, perquè no s'entén quins criteris s'han emprat per atorgar les quantitats als municipis. Recuperava així el discurs de la setmana passada dels socialistes, que tenien dubtes si els pagaments als ajuntaments es farien basant-se en el seu color polític. I va posar exemples. Vic, governat per CiU, s'endurà 5 milions i Granollers –Ajuntament del qual ell és alcalde–, només 1, tot i tenir molta més població i un deute superior de la Generalitat. Joan Carles Garcia, portaveu de CiU, va negar que s'hagi mirat qui governa a cada lloc.
Per la seva banda, Jordi Portabella (ERC) va lloar la iniciativa de suport als consistoris perquè “és del tot oportuna i necessària” i va recordar que el sistema de finançament dels ajuntaments és insuficient i injust. Una situació a la qual cal afegir, va dir, l'espoli fiscal a què l'Estat sotmet Catalunya.
Els ajuntaments treuen les factures del calaix
d.b
Els plans d'ajuda als ajuntaments coincideixen amb la finalització, avui, del termini que tenen els ens locals per quantificar quant deuen als proveïdors, segons els obliga l'Estat. Avui han d'entregar la quantificació de factures pendents i tenen fins a final de mes per lliurar al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques un pla de sanejament que determini com pensen sanejar aquest deute, ja que, en teoria, els proveïdors cobraran a través d'entitats bancàries, que traspassaran el deute als consistoris per mitjà d'un crèdit.
Aquesta obligació ha generat molta confusió entre els ajuntaments, ja que no tenen clar si, per exemple, hi han d'incloure les factures de societats vinculades al consistori però que no en depenen directament. Per exemple, empreses de transport públic municipal. La majoria de corporacions encara estaven ahir fent números a corre-cuita per lliurar avui la xifra exacta. De tota manera, hi ha municipis que ja han fet públiques les factures que deuen, i que pugen a imports milionaris. Per exemple, Badalona deu uns 30 milions; Tarragona,16,5; el Vendrell, 23,6, i Tàrrega, 7,8.