Administracions

Nou cicle al món local

Els partits constaten que els ajuntaments enceten una etapa presidida per la fragmentació i l'eclosió de noves formacions

El xoc entre la ‘nova' i ‘vella' política presideix un debat organitzat per alcaldes.eu

CiU i ERC fan visible que tenen un pacte de govern mig amanit a la Diputació de Barcelona

Enmig d'un clam de rupturisme, va sortir a lluir el cas del marit de Colau
En un escenari de fragmentació algú hi veu un risc d'inestabilitat

Independentment de la lectura que es faci dels resultats propis, els principals partits polítics catalans coincideixen a certificar que les eleccions municipals del 24 de maig han servit per obrir un escenari inèdit al món local. L'aparició de nous actors polítics que, en alguns casos, han tingut una irrupció triomfant –l'exemple de Barcelona en Comú i Ada Colau és el més paradigmàtic–, l'atomització de vot que s'ha traduït en una major pluralitat en la representació als ajuntaments, o la complexitat que implicarà tancar pactes de govern en aquest context són alguns dels trets distintius d'aquest nou cicle municipal que ara tot just s'enceta. Un escenari que se sintetitza en la tesi que aquest panorama electoral marca l'inici d'un duel per l'hegemonia entre la que es denomina nova i vella política i que va ser un dels eixos del debat organitzat per alcaldes.eu i El Punt Avui, ahir, a l'hotel Avenida Palace. En ell hi van participar els responsables de política municipal de CiU (Lluís Corominas), el PSC (Antoni Fogué), ERC (Marc Sanglas), Ciutadans (Marilén Barceló), la CUP (Arnau Comas), EUiA (Toni Salado), Barcelona en Comú (Francesc Magrinyà) i el catedràtic d'hisenda pública de la UB Joaquim Solé Vilanova. El PP, tot i estar convidat a l'acte, no hi va assistir.

El context polític general, amb la crisi castigant encara les economies domèstiques i amb un desprestigi creixent de la política i les institucions, han estat factors conjunturals que han determinat les eleccions. “La corrupció ha fet que la campanya es plantegés dels uns contra els altres, amb una certa virulència”, va apuntar ahir Corominas (CiU). Fet aquest apunt, la primera anàlisi un cop paït el veredicte de les urnes és coincident més enllà de les sigles dels partits. “El mapa polític és més atomitzat i això comportarà unes polítiques d'aliances diferents, amb acords a tres partits o quatre”, recalcava Fogué (PSC). Tot i que es va expressar un cert neguit respecte al fet que aquesta fragmentació porti implícita una major inestabilitat en l'acció, hi ha qui de la necessitat en fa virtut. “Aquesta fragmentació és sinònim que hi ha una major pluralitat social, i això és positiu”, asseverava Salado (EUiA).

A les portes d'uns comicis catalans presentats en clau plebiscitària, i als quals en seguiran unes d'espanyoles, són moltes les veus que albiren un moment de canvi. “Aquesta voluntat hi és, i s'expressa tant a nivell nacional com social”, reflexionava Sanglas (ERC). Des de formacions que fan una proposta obertament rupturista, com ara la CUP, aquest diagnòstic és molt explícit. “S'ha institucionalitzat la crisi d'un règim i de l'autonomisme”, deia el representant de la formació Arnau Comas. Sobre això, ell mateix valorava els resultats que han obtingut en municipis de la primera i segona corona metropolitana, i que il·lustra que el discurs d'esquerres a favor de l'autodeterminació està sedimentant entre segments de vot fins ara no precisament proclius.

Assumit, doncs, que aquesta nova política ara tindrà responsabilitats executives en municipis tan emblemàtics com la pròpia capital o Badalona, la tercera ciutat del país, ja hi ha qui demana a aquestes formacions –com ara Barcelona en Comú– que actuïn amb sentit institucional. “Ara s'ha de passar de l'activisme a la gestió”, emfatitzava Barceló (C's), que tot seguit tirava d'actualitat per posar el dit a la nafra: “Ens sorprenen aquestes noves formes de fer política que passen per contractar familiars”, etzibava. Una referència més que directa al fet que les parelles sentimentals de diversos membres del primer escalafó del nou govern de Barcelona, començant pel marit de l'alcaldessa Ada Colau , s'hagin incorporat a l'estructura municipal o del partit que la sustenta. Davant d'això, la rèplica del representant de BComú era poc menys que inevitable. “A la gent se l'ha de valorar per la seva capacitat, sigui parent de qui sigui”, va etzibar Magrinyà. Enmig d'aquest pols dialèctic, Antoni Fogué va donar un consell gratis a les formacions emergents –“hi ha d'haver un equilibri entre l'experiència política i la capacitat d'innovar”–, mentre que el catedràtic d'hisenda pública Joaquim Solé va demanar prudència davant d'aquells, com Colau, que blasmen de fórmules com ar l'externalització en la gestió de serveis. Perquè, com va recordar, quan s'està al capdavant d'un Ajuntament, al final tot es redueix a una sèrie de principis o objectius bàsics. Com ara ajustar els comptes. “Els ajuntaments han de quadrar els seus números”, va reblar.

La cadència ja reglada de fets dicta que, un cop constituïts els nous ajuntaments, el següent pas és fer-ho amb els organismes supramunicipals. Com la Diputació de Barcelona. Primer, però, cal acabar de perfilar els corresponents pactes. Ahir ningú va voler ratificar-ho formalment, però de totes les intervencions sobre el tema es va deduir que CiU i ERC ja tenen mig concretat un acord. Tant és així que Corominas va apuntar que esperen fer extensiva l'entesa, la fórmula de com es concreta això ja es veuria, amb el PSC. Per la seva banda el republicà Marc Sanglas, davant d'aquells com el ponent d'EUiA que advoquen per un pacte d'esquerres, va recordar que CiU (amb 14 diputats) i ERC (10) són la força amb més representació i, “per respecte a aquesta correlació”, es rubricarà l'aliança. Serà la setmana vinent. A tot això la CUP, que hi tindrà un càrrec electe que amb tota probabilitat serà la regidora barcelonina Maria Rovira, ja va marcar territori sobre quin serà el seu rol a la institució: “La Diputació és un cau on hi ha molta opacitat, i cal una reestructuració total d'aquesta mena d'estructures”, va reblar Arnau Comas.

LES FRASES

A banda de la part declarativa i anar a la contra, la nova política haurà de demostrar si pot aportar resultats
Lluís Corominas
ciU
El temps ens dirà si aquesta fragmentació política és un factor positiu, o no, per a la gestió municipal
Antoni Fogué
PSC
Hi ha una voluntat de canvi estructural dels ciutadans que s'ha plasmat en l'auge de certs projectes
Marc Sanglas
ERC
La que es fa dir nova política ha d'aprendre una cosa: no posar etiquetes entre esquerres i dretes
Marilén Barceló
Ciutadans
S'ha obert un cicle de canvi, amb un gir cap a l'esquerra i les posicions favorables al dret a decidir
Toni Salado
EUiA
Hi ha una fractura social que coincideix amb una fractura generacional, dels qui han decidit dir prou
Arnau Comas
CUP
S'albira un moment de canvi de règim, on volem aportar a l'agenda qüestions com els drets bàsics
Francesc Magrinyà
barcelona en comú
Tindrem governs locals que seran difícils de gestionar, atomitzats i amb polítics novells
Joaquim Solé Vilanova
catedràtic d'hisenda pública
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a