Medi ambient

L'última regeneració de platges del Baix Maresme no ha servit per a res

El temporal s'empassa els milers de metres cúbics de sorra de Premià de Mar i de Vilassar de Mar

«Fa quatre mesos que es van invertir nou milions d'euros al Baix Maresme per abocar prop de 35.000 m³ de sorra a les platges. Avui, a la majoria ja no en queda ni un pam.» L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), es lamentava ahir de tornar a reviure un episodi que fa prop de vint anys que es repeteix a la zona sud de la comarca. Buch reclama tant un front comú entre tots els alcaldes afectats com una resposta «definitiva i eficaç» a càrrec de les administracions a les quals correspongui. «Com a ciutadà em resulta incomprensible que cada any es llencin al mar milers d'euros, perquè la sorra torna al fons del mar cada principi d'any», comenta, i assenyala que la solució dels espigons «cal que es revisi, i que ho facin els tècnics, que en poden demostrar l'efectivitat».

Per la seva banda, l'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU), explica que el temporal de dijous «no va ser dels més forts», però que tot i això la regeneració de la platja «no ha servit per a res». «No ens podem queixar de la resposta del Ministeri, que va ser ràpida, però els resultats evidencien que no era la millor», defensa. En aquest sentit, Ferrer recorda que «a dia d'avui no hi ha cap garantia per escrit que tinguem platja a l'estiu i només l'amenaça que pot afectar la via del tren pot provocar que s'hi actuï amb més o menys celeritat». Per l'alcalde és imprescindible «fer un estudi seriós sobre quines solucions es poden aplicar al litoral, perquè n'hi ha d'haver de menys efímeres que la reposició de la sorra».

Cabrera de Mar, a tocar del port de Mataró, va ser el primer de denunciar, amb les llevantades de final d'any, que s'havia quedat sense platja. Ahir el regidor de Medi ambient, Jordi Mir (CiU), defensava que amb les últimes ventades, més de gregal, no s'ha notat que empitjorés la façana, potser perquè en aquest cas quedava més protegida pel mateix port, que es queixen que frena la sorra.

En el cas del Masnou, fonts de l'Ajuntament van assegurar que la platja del municipi s'havia mantingut estable tot i el temporal.

Els quatre alcaldes es van reunir poc abans de Nadal amb representants de les administracions amb competències en el litoral per intentar trobar una resposta a la desaparició de les platges. Les conseqüències del temporal poden haver agilitat la recerca de solucions, tot i que de moment no hi ha cap projecte clar sobre la taula.

el contrapunt

Els diners que s'endú el mar

La regeneració de les platges del Baix Maresme s'ha convertit en una qüestió de comarca. Igual que la mobilitat ha aconseguit superar entrebancs i es busquen solucions conjuntes, la desaparició anual del litoral del sud del Maresme reclama un lideratge clar que no s'acontenti amb pegats i bones intencions. Diuen els que hi van ser que els representants del Ministeri de Medi Ambient, en la reunió que es va fer, van argumentar l'abocament de sorra en detriment de la construcció d'espigons adduint, entre altres raons, que aquest últim era un mètode massa car. I diuen també que els polítics de Madrid van rubricar-ho assenyalant que l'actuació a les platges del Maresme «també la paga el contribuent de Burgos». Doncs és lícit preguntar-se ara què pensarà el contribuent de Burgos quan llegeixi que dels milers de metres cúbics que es van abocar al Baix Maresme en queda només el record. Potser també serà ell qui reclamarà a l'Estat que amb el seus diners s'executin projectes amb una duració més llarga.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.