El llop que ha tornat a Catalunya prové d'Itàlia
S'ha localitzat, i comprovat científicament, la presència de llops al Ripollès, el Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès i el Vallès Oriental
Una projecció pel 2020 el fa ja present a 17 comarques del nord i centre
El llop està tornant a les comarques catalanes. I ho fa molt a poc a poc, fins i tot tímidament, des de l'Estat francès. És el llop italofrancès (Canis lupus italicus). No estem parlant d'un gran nombre d'exemplars documentats –el que no vol dir que no n'hi pugui haver més–; la xifra seria d'uns catorze. Però la dada és important perquè, de fet, i fins fa poc se'l donava per extingit a Catalunya. A altres regions, com ara Galícia, l'Aragó, Astúries, Cantàbria, el País Basc o Extremadura, el llop, en aquest cas l'ibèric (Canis lupus signatus), hi és present i, a més, té diferents nivells de protecció.
Els nous colons
Una cosa és que s'hagi vist i una altra que s'hi quedi i s'hi reprodueixi. De moment s'ha pogut comprovar científicament la presència d'exemplars a les comarques del Ripollès, el Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès i també el Vallès Oriental. Aquest magnífic animal, un depredador eficaç, va començar la decadència a Catalunya a partir de l'edat mitjana, a conseqüència de l'assetjament dels humans. Va ser un extermini calculat que va consumar-se a principis del segle XX. Josep Maria Massip, naturalista banyolí, ha dedicat mitja vida a estudiar-los, especialment pel que fa a la relació que han tingut amb les persones, i ho ha reflectit en el llibre El llop i els humans. Passat i present a Catalunya. Massip explica que el llop té tendència a mantenir-se allunyat de la presència humana: “El llop per naturalesa és discret i prefereix la tranquil·litat.” Segons algunes dades europees, però, el llop, quan ha retornat i ha ocupat zones favorables, ho ha fet amb un 7% d'increment de territori a l'any. Amb tot, cal una legislació adequada i uns estatus de protecció, la definició de les àrees on els llops haurien de ser, plans de gestió per fer possible la coexistència amb zones ramaderes o eradicar els gossos ensalvatgits, que són els que causen més problemes amb el bestiar en l'actualitat.
El retorn del rei
L'administració catalana ja té un pla de seguiment endegat i en curs. Massip, amb l'ajut d'altres entesos, fa una projecció sobre com es pot anar implantant el llop a Catalunya. És un estudi que té en compte diversos paràmetres, com ara accidents geogràfics, massa forestal o densitat de població humana. Altres naturalistes no són tan optimistes pel que fa la progressió de la presència del llop. Amb tot, i al marge de previsions, el que és important és que ja se'n té constància i segons Massip “és una hipòtesi ponderada que cal també tenir en compte”. El que és clar és que el retorn del llop dependrà de molts factors, com ara la voluntat de deixar-los tornar, a través de la gestió, percepció per part de la població i adequació dels plans de protecció. Segons Massip, la previsió per al 2020, després de dur a terme una simulació que ha considerat molts paràmetres, ja el situaria a unes 17 comarques del nord i el centre de Catalunya. Fins i tot en aquell moment, en aquest escenari força optimista per al llop, encara no es podrà parlar d'una població consolidada, sinó només de possibilitats de detecció; però, si es complís aquesta previsió, seria un gran pas per a la recuperació d'un animal que forma part de l'imaginari col·lectiu i que ha estat actor principal en un gran nombre de llegendes. De moment, dels que han arribat en queden molt pocs i en cap cas estaríem parlant de llopades, però avala la tendència a l'expansió i el seu lent retorn, com està passant a tot Europa.
LA DATA
LA XIFRA
El llop ibèric, un nou convidat
El llop que ha arribat pel Pirineu prové originàriament dels Apenins (Itàlia) i ha anat avançant després d'establir-se a l'Estat francès. Però la projecció de la presència del llop a Catalunya també té en compte l'ibèric, que té poblacions importants a Castella i Galícia. De fet, el llop ibèric ha retornat al País Basc. L'entrada i les primeres deteccions, segons explica Josep Maria Massip, es podrien donar per les comarques de l'Alta Ribagorça, la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. En tot cas, no seria excepcional que el comencéssim a detectar aviat. L'establiment posterior seria més factible, segons Massip, si el llop ibèric s'unís amb l'italofrancès o bé imbrincant-se en llopades momentàniament simpàtiques, en viure a la mateixa àrea geogràfica. Aquest és l'escenari pel Pirineu, però el llop ibèric també podria avançar pel Sistema Ibèric, amb l'Ebre com a condicionant important per a la seva penetració, això sí. De tota manera, el llop ja ha demostrat que pot salvar moltes barreres naturals o artificials. I el riu Ebre no necessàriament seria un obstacle. La conclusió de la projecció per al 2020 destaca, doncs, que en els propers deu anys el llop ibèric es podria detectar –si bé encara no es podria parlar d'establiments– a la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre i el Montsià.
