Menys brossa i encara poc reciclatge a les comarques gironines
Els residus municipals es redueixen un 4% al 2013 i la costa és on se'n generen més
La recollida selectiva puja un xic, gràcies a la Garrotxa
Encara es produeix més brossa i es recicla menys que a tot Catalunya
El Ripollès, la Garrotxa i el Gironès, on més es recicla
Les comarques gironines continuen produint més brossa i reciclant menys que la mitjana de tot Catalunya, però al 2013 van aconseguir escurçar un xic les distàncies. Es tracta d'una millora molt lleugera i que encara queda molt lluny dels objectius.
Seguint la tendència iniciada el 2008 amb la crisi, la generació de residus municipals es va reduir de nou l'any passat: concretament, al global de les comarques gironines –excepte la Cerdanya, que l'Agència Catalana de Residus (ACR) situa a l'àmbit del Pirineu– es van recollir un total de 438.332,11 tones, un 4,05% menys que el 2012. Cal destacar que el descens es va produir a totes les comarques, tot i que va ser més accentuat a l'Alt Empordà (-5,55%), la Selva (-5-45%), el Ripollès (-4,66%) i el Gironès -4,21%), més moderat al Pla de l'Estany (-2,93%) i molt lleuger al Baix Empordà (-1,65%) i la Garrotxa (-1,03%).
La davallada global de les comarques gironines (-4,05%) és una mica superior a la de tot Catalunya (-3,87%). Així, els residus per càpita i dia es van reduir un xic més a les comarques gironines –de 1,68 quilos del 2012 als 1,61 quilos de l'any passat– que no pas al global del país –on van passar de 1,35 a 1,30 quilos–, tot i que les xifres gironines continuen molt per sobre de la mitjana catalana.
Des de l'ACR s'atribueixen les xifres més altes a la demarcació de Girona a la incidència del turisme. I, certament, les comarques de costa continuen sent les que tenen unes xifres de residus per habitant més altes: l'Alt Empordà lidera –tot i el notable descens– amb 2,10 quilos, seguit ara de prop pel Baix Empordà, amb 2,07 quilos. Són les úniques comarques catalanes que superen els dos quilos per càpita, juntament amb la Vall d'Aran (2,08). Pel que fa a l'altra comarca de costa, la Selva, també supera la mitjana gironina –tot i ser també de les que més han reduït la brossa–, amb 1,63 quilos. Al costat contrari, continua havent-hi el Gironès, ara amb només 1,05 quilos de residus per habitant i dia. Només hi ha dues comarques en tot Catalunya que no arriben al quilo –la Terra Alta (0,89) i les Garrigues (0,98)–, una que se situa en un quilo just –la Segarra– i després ja se situa el Gironès, amb 1,05 quilos, empatat amb la Noguera, el Pla d'Urgell i el Segrià.
Poc reciclatge encara
Menys uniformitat encara hi ha en el reciclatge, en què hi ha dades molt diferents en funció de les comarques. En global, a les comarques gironines la taxa de recollida selectiva bruta va pujar un xic, del 35,10% del 2012 al 35,30%; al contrari que al conjunt de Catalunya, on la recollida selectiva va reduir-se del 39,05% al 37,95%. Tot i això, la xifra gironina està encara 2,65 punts per sota de la mitjana catalana. Totes dues segueixen molt lluny dels objectius del govern i de la UE, que és situar la taxa de recollida selectiva bruta al 2020 en el 60% dels residus recollits.
El Ripollès (amb un 41,46% dels residus recollits de manera selectiva), la Garrotxa (39,96%) i el Gironès (39,13%) continuen sent les comarques gironines on més es recicla i la Selva (30,85%), en la que menys. La distància entre la primera, el Ripollès, i l'última, la Selva, és de més de deu punts de diferència.
També hi ha diferències notables entre comarques pel que fa a l'evolució del 2012 al 2013: en quatre el percentatge es va reduir i en tres va augmentar. Així, la lleugera millorar gironina global –de dues dècimes– és bàsicament a causa del notable augment que hi va haver a la Garrotxa, on va augmentar 3,5 punts: del 36,46% del 2012 al 39,96% del 2013. També va millorar la taxa de recollida selectiva bruta, tot i que en menor mesura, al Baix Empordà –un punt més del 33,83% al 34,86%– i al Gironès –unes centèsimes només, del 39,07% al 39,13%–. En canvi, es va reduir lleugerament a la Selva –del 31,23% al 30,85%– i l'Alt Empordà –del 35,65% al 35,44%– i més significativament al Pla de l'Estany –del 38,17% al 36,74%– i el Ripollès –del 42,97% al 41,46%–, que continua, tot i així, sent la comarca gironina on més es recicla.
De fet, les tones de recollida selectiva es van reduir en totes les comarques excepte la Garrotxa. En el cas del Baix Empordà i el Gironès, el descens va ser menor a la davallada total de residus i per això el percentatge va millorar. En total, a les comarques gironines es van recollir154.878,49 tones de recollida selectiva, un 3,41% menys que al 2012 (160.346,89).
Els naturalistes critiquen el model de gestió a la ciutat de Girona
J. NadalL'Associació de Naturalistes de Girona va denunciar ahir el model de gestió que l'Ajuntament de Girona fa dels residus municipals. L'entitat ecologista assegura que la separació de residus i reciclatge ha experimentat una disminució els darrers dos anys. Constaten que el mateix Ajuntament admet que fins al 2011 la separació era al voltant del 40%, mentre que a partir de l'any 2012 la recollida selectiva ha disminuït percentualment, situant-se en un 35,5%.
Els nous contenidors
L'entitat fa una valoració del canvi de tots els contenidors que s'ha fet a la ciutat. Pensen que “no ha aportat cap millora en la gestió” dels residus municipals, i que el tipus de contenidors “afavoreix un augment de la fracció resta i dels impropis en els contenidors de recollida selectiva. Constaten també que es fan més abocaments a l'entorn dels contenidors i ho atribueixen a la mida de les boques.
No tot són queixes, però. Celebren que s'hagi engegat al Barri Vell de Girona el sistema de recollida selectiva, a través de la col·locació i enretirada diària de contenidors de petit volum. Pensen, però, que el sistema “podria ser més eficaç”, i proposen que es reculli la fracció orgànica tres dies per setmana, la fracció resta dos dies per setmana i un dia per cadascuna de les altres fraccions reciclables (paper i cartró, vidre i envasos lleugers). Exigeixen, també “transparència i claredat” en la inversió de 27 milions prevista a l'incineradora de Campdorà. En aquest sentit, recorden les paraules del regidor de Sostenibilitat de Girona, Jordi Fàbrega, a aquest diari (vegeu l'edició del 9 de juliol) en què assegurava que treure la xemeneia de Campdorà “ és el primer pas de la desconstrucció de la planta incineradora perquè [...] l'objectiu continua sent que quan sigui possible es desmantelli completament.” En aquest sentit, pensen que la renovació tecnològica que s'ha anunciat a la planta “significarà allargar-ne la vida útil entre 15 i 20 anys més, i no desmantellar-la”.