El malson d'un barri
La crisi més gran motivada per una obra pública a Barcelona va deixar 1.289 persones al carrer i algunes van trigar dos anys a tornar a casa.
El cas va estar a punt de provocar un terrabastall polític però es va tancar sense dimissions importants ni responsabilitats penals després que s'arxivés la causa judicial
-
A la imatge, el primer esvoranc, cobert amb ciment. LLUÍS CRUSET. -
Una de les veïnes desallotjades del Carmel, amb algunes pertinences. EFE. -
L'edifici més afectat per l'esvoranc, que es va haver d'enderrocar. EFE. -
Maragall i Mas, en el ple del Parlament pel Carmel. LLUÍS CRUSET. -
Manifestació de veïns del Carmel. ANDREU PUIG.
“Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”, va etzibar Maragall a Mas
Va ser com el terratrèmol que precedeix una erupció volcànica. El 25 de gener un moviment de terres va obligar a desallotjar dotze famílies del número 10 del passatge de Calafell. El 27 de gener el túnel del metro es va enfonsar i va deixar un cràter de 20 metres de diàmetre. Un miler de persones van ser desallotjades amb la previsió que al cap de poques hores podrien tornar a casa, tot i que l'edifici afectat s'hauria d'enderrocar. Però el 3 de febrer, finalment, va sobrevenir l'erupció i les cendres han trigat anys a esvair-se: apareixia un segon cràter que va obligar a desallotjar 1.289 persones i a tancar 236 comerços. Ha estat la crisi més gran causada a Barcelona per l'execució de l'obra pública, amb una incertesa en el dia a dia que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va reflectir dient que “la veritat d'un dia queda desmentida per la veritat de l'endemà”. O el que és el mateix, la sensació que tot podia passar.
Els veïns desallotjats van viure amb una barreja de desemparament i indignació el fet de veure's en pijama al carrer, amb les mascotes encara a casa i amb la impossibilitat d'accedir-hi. Es van allotjar en hotels i cases de familiars –dues famílies van passar dos anys fora de casa–, i es van succeir les assemblees informatives al centre cívic Boca Nord, on els polítics municipals van ser el blanc de la ràbia veïnal. Només van poder accedir als pisos més afectats amb la companyia dels bombers, i només per recollir els efectes més imprescindibles. Les fotografies, àncora d'un passat que es desfeia, van ser les pertinences més rescatades. I un cop els quatre blocs es van enderrocar, cosa que va deixar 34 famílies sense casa, només va quedar la possibilitat de remenar entre la runa. El fet que el govern hagués repartit certificats que garantien el bon estat dels pisos va acabar de desfermar la indignació, que es va fer palesa amb diverses manifestacions.
Poques repercussions polítiques
El moviment sísmic es va traslladar al terreny polític, un terreny que es va escalfar fins a provocar, gairebé, una altra erupció volcànica quan el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va etzibar a Artur Mas una d'aquelles frases que es recordaran durant anys: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”. Ho va dir en un ple extraordinari al Parlament per debatre el cas del Carmel, i Maragall va acusar així CiU de cobrar comissions en l'adjudicació de les obres públiques. Mas li va insinuar que amb aquestes paraules es posava en perill la negociació de l'Estatut, i Maragall les va retirar. El cas va tenir poques repercussions polítiques. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques es va negar a dimitir, i encara manté el càrrec. Només van rodar dos caps: el de Jordi Julià, llavors director general de Ports i Transports, i el de Ramon Serra, president de l'empresa pública Gisa. Segons la comissió d'investigació del Parlament i els perits judicials, el motiu de l'esfondrament del túnel va ser fruit d'un cúmul d'irregularitats en l'execució i seguiment dels treballs. Això va suposar a la Generalitat una factura de 85 milions d'euros, per reallotjar i indemnitzar els afectats i per arreglar les destrosses. El govern va recuperar 51 d'aquests 85 milions, set dels quals els van pagar les asseguradores de Gisa i els 44 restants, les empreses responsables de la direcció i l'execució de l'obra. Una part d'aquests diners van servir per construir pisos nous per als que es van quedar sense casa i per indemnitzar-los amb més de 100.000 euros per família. Més de 800 desallotjats van acceptar 10.000 euros per persona.
L'esfondrament va arribar al jutjat. El cas, però, va ser arxivat el juliol del 2008, després que la vuitantena d'afectats que havien rebutjat les indemnitzacions pactades per la Generalitat es van retirar del procediment. Havien arribat a un acord econòmic, la quantitat del qual no va transcendir. No hi va haver, doncs, cap responsabilitat penal en un cas que va convertir en un malson l'arribada del metro al Carmel.
