Infraestructures i serveis

L'hora de la veritat

La CE declararà avui prioritari el corredor mediterrani i rebutjarà foradar els Pirineus

El govern espanyol imposarà finalment que els trens s'hagin de desviar per Saragossa i Madrid per arribar a Algesires

Catalunya haurà de lluitar perquè l'Estat pagui la part que li toca

És el dia D. Europa intervindrà avui per fi en la
política d'infraestructures de l'Estat espanyol (com ja ho ha fet amb la fiscal i
econòmica de Zapatero) i esmenarà el seu model
ferroviari radial i autàrquic. L'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, declararà prioritari el
corredor mediterrani de mercaderies i subvencionarà entre el 20% i el
30% de la seva construcció, que el govern espanyol haurà d'haver enllestit el 2030. Com aquest diari
ja va avançar el 5 d'octubre, Brussel·les rebutjarà la travessia central dels
Pirineus, negant-se a finançar en plena crisi l'excavació d'un túnel de 50 quilòmetres per esquivar Catalunya, tot i la insistència aragonesa i del mateix ministre de Foment, José Blanco, que aquest vespre serà a Barcelona per penjar-se la medalla.

Però la mare de totes les batalles tot just comença ara: Catalunya haurà de barallar-se a Madrid perquè el govern espanyol
pagui la part que li toca
i obrir una ampolla de
cava per cada quilòmetre de via que aconsegueixi
al sud de Tarragona. I és que tot i descartar el deliri de foradar els Pirineus, la Comissió Europea podria acceptar fer passar el corredor mediterrani per
Madrid. Els ports de Barcelona i Tarragona estarien connectats amb la frontera francesa i amb
els de València i Cartagena, però per arribar fins
a Algesires els trens haurien de desviar-se per Saragossa i Madrid. Alacant també quedaria despenjat del corredor, perquè no té un milió d'habitants ni el seu port supera el tràfic mínim de 25 milions de
tones anuals.

És el que Germà Bel anomena “corredor Madriterrani”, paradoxalment amb només 200 quilòmetres de costa per 1.000 de Meseta i localitats tan poc costaneres com Manzanares, Còrdova o Alcázar de San Juan. Si Brussel·les dibuixa aquesta i grega en el seu mapa de prioritats, el temor és que els futurs governs espanyols considerin l'eix Tarragona-València-Cartagena com un ramal secundari i prioritzin la construcció de l'Algesires-Madrid-Saragossa. A la UE, com a la taula d'en Bernat, qui no té Estat no hi és comptat, i Blanco aconseguiria així desactivar el component Països Catalans del corredor i imposar, també a Brussel·les, el cafè per a tothom.

Els terminis

Kallas presentarà a dos quarts d'una del migdia la seva proposta de core network o xarxa bàsica, un llistat dels grans projectes d'eixos ferroviaris que es consideren prioritaris, i que s'haurien de completar en un termini de 20 anys, des d'ara fins al 2030. I a banda, també farà pública la comprehensive network o xarxa global, amb les infraestructures a llarg termini, fins al 2050. No es descarta que aquesta primera xarxa bàsica transeuropea hagi de passar encara un segon sedàs abans de l'aprovació definitiva al Consell Europeu i a l'Eurocambra, un tràmit que es preveu que pugui durar ben bé un any i mig més. En aquest sentit, es podrien definir un grup de projectes “principals” i uns altres “de base”, segons ha proposat el lobby Ferrmed. “Veiem venir que es prioritzaran diversos corredors, i no hi haurà altre remei que distingir-los de nou, així que s'obrirà un altre front de discussió”, es queixa el seu secretari general, Joan Amorós. “Amb menys corredor segurament hauríem passat, però s'hi han anat afegint condicionants de nodes, capitals i ports, i ara haurem d'agafar i veure on invertim
primer”, lamenta.

Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia concentren la meitat de la població i el PIB de l'Estat espanyol, el 50% de la seva producció agrícola, el 55% de la producció industrial, gairebé el 60% del tràfic terrestre de mercaderies, més del 65% del tràfic marítim i un 60% de les exportacions i el turisme. Brussel·les assegura que només subvenciona les infraestructures que siguin econòmicament sostenibles i sempre que el seu govern estatal es comprometi a cofinançar-les en els terminis previstos.

LA DATA

2030
Any
en què el govern espanyol hauria de tenir enllestida la construcció del corredor mediterrani.

LA XIFRA

50
per cent
és el que aporten Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia al PIB de l'Estat espanyol.

Un pastís de 32.000 milions

Kallas preveu invertir 32.000 milions d'euros en set anys, però el repartiment és encara difícil de calcular: 10.000
milions es reserven per finançar fins el 85% de les inversions en els estats beneficiaris dels fons de cohesió (l'espanyol ho és fins al 2015) i amb la resta es pagarà el 10% dels altres corredors. Jean-Eric Paquet, alt càrrec de la Comissió, va advertir al juny en un debat a l'Eurocambra que podria tancar l'aixeta de les ajudes comunitàries als estats que incompleixin el seu mapa de prioritats. Si el govern espanyol
es negués a construir el
corredor o fes tard en els
terminis, Brussel·les voldria poder castigar-lo sense fons estructurals o de cohesió.
No està gens clar, però, si Barroso s'atrevirà a anar
tan enllà. “El grau d'obligatorietat fa riure, a la Comissió Europea sempre s'acaben abaixant els pantalons”,
critiquen fonts del govern.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.