Infraestructures i serveis

El full de ruta català

El govern presenta la seva proposta de calendari i prioritats, d'ara fins al 2030, per a les obres pendents del corredor mediterrani a Catalunya

Creu que es poden fer amb 1.200 milions menys dels que estima Foment

Catalunya té un pla per rebre el corredor mediterrani. El conseller de Territori, Lluís Recoder, va comparèixer ahir per presentar l'agenda catalana de l'eix, un full de ruta “molt estudiat i gens improvisat” que ha preparat durant mesos per posar-lo damunt la taula del Ministeri de Foment just aquest dia, l'endemà que Europa prioritzés l'eix en la seva xarxa bàsica fins al 2020.

“Ningú més està presentant avui un projecte com el nostre, el corredor representa per a Catalunya molt més que per a qualsevol altre territori”, constatava. I és que per ell, “el corredor mediterrani no és un fi en si mateix, i cal treballar altres aspectes per treure'n un rendiment”. Per això, per exemple, el govern ja es planteja les reserves de sòl que cal fer per a les àrees de negoci o nous corredors a la vora, i fins i tot com s'hi ha de gestionar la mobilitat.

El document, “clar, rigorós i realista”, proposa bàsicament les actuacions que el govern considera necessàries en quatre estadis temporals, des del 2012 fins al 2030, en funció de la prioritat que hi dóna (vol fomentar l'accessibilitat a ports, aeroports i ciutats) i l'estat actual de la tramitació (vegeu peça a la plana següent). I també hi posa xifres: calen 1.112 milions per a les obres a curt termini (fins al 2015), 2.788 més per a les que són a mitjà termini (fins al 2020) i 1.903 més per a les actuacions a llarg termini (entre 2020 i 2030). En total, 5.803 milions, uns 1.200 menys que els que
el Ministeri de Foment estima que costen aquestes mateixes obres. “Hem fet un
càlcul d'acord amb els experts del departament i empreses filials, i hem anat a esgarrapar costos projecte per projecte”, explicava, per justificar el desfasament, Recoder, que era molt crític amb els sobrecostos d'algunes estacions “de disseny” que s'han construït en els últims anys, per exemple a l'L9 del metro de Barcelona. El conseller, a més, considera que la reducció pressupostària també “permetria que tot es fes en un
termini menor”.

La majoria de projectes indicats ahir pel govern ja són a l'estudi tècnic del corredor que el ministeri va presentar al març, però no tots. És a dir, que caldrà plantejar-los i convèncer Foment perquè els faci. “Tenim un conjunt d'arguments que intentarem fer valer”, avançava Recoder. Es tracta, per exemple, de l'estació proposada a l'aeroport de Girona, i de l'ample mixt que es demana per a la línia actual entre Figueres i Portbou.

Lleida, fora de la xarxa

Un cas semblant, però potser més greu, suposen les actuacions previstes pel govern que la Comissió Europea ni tan sols ha inclòs en la xarxa bàsica presentada dimecres. Per exemple, la creació del Logis Ebre i, sobretot, la connexió de Lleida al corredor mediterrani, per mitjà d'un tercer rail a la via
convencional actual fins a Sant Vicenç, per Reus i per Valls. I és que Europa ha dibuixat la bifurcació de l'eix mediterrani des de Tarragona a Madrid per la línia de Casp, i no per Lleida. “No coincidim en el dibuix, perquè l'altre seria l'enllaç lògic per a Catalunya, i
tenim molt d'interès que Ponent quedi connectat”, concloïa Recoder.

65
per cent
de la inversió s'endurien les línies de mercaderies (3.744 milions), pel 35% (2.059) de les de passatgers.
5.803
milions
és el cost estimat pel govern de totes les actuacions que proposa, uns 1.200 menys dels que calcula Foment.

Les quatre fases que proposa el govern

2012-2013

Acabar la línia del TAV entre Barcelona i la frontera

Acabar el desdoblament entre Vandellòs i Tarragona, incloent-hi l'estació central al sud de l'aeroport de Reus

Acabar l'accés al moll del Prat del port de Barcelona

2015

Augment de capacitat al tram Martorell-Castellbisbal

Tercer rail entre Castelló i Castellbisbal per a la connexió del port de Tarragona

Tercer rail d'ample mixt a la via de Figueres a Portbou

Acabar accessos al port i l'aeroport de Barcelona

Estacions de la Sagrera i de l'aeroport de Girona

Terminals intermodals de la Llagosta, Vilamalla, el Logis Penedès i els ports de Barcelona (terminal Baix Llobregat) i Tarragona

Connexió amb les principals empreses que tenen apartadors ferroviaris

2020

Acabar la línia del TAV Tarragona-Castelló

Completar l'ample mixt a tota la línia actual (d'Ulldecona a Portbou)

Variant de Martorell

Ample mixt a la línia entre Lleida i Sant Vicenç de Calders, per Valls i per Reus

Rehabilitació de la línia Reus-Roda en ample mixt

2020-2030

Connectar el corredor a empreses amb capacitat per transportar i noves àrees de desenvolupament

Considerar la segregació de les línies de mercaderies i les de rodalies de Barcelona, Tarragona i Girona (noves línies Sant Vicenç-Martorell i Mollet-Sant Celoni, i variants a Girona i Figueres

Recel per la decisió europea

No tothom, començant pel govern, veu clar que Madrid inverteixi primer en l'eix mediterrani. “Dependrà de l'Estat la decisió de prioritzar els uns respecte dels altres”, explicava Recoder. El director general de Transports, Ricard Font, declarava a COM Ràdio que manté “tots els dubtes” sobre “quina serà la voluntat política” de Madrid. El Cercle Català de Negocis anava més enllà i veia una “presa de pèl” la decisió, amb “l'aquiescència dels estaments econòmics i polítics catalans”, ja que “l'Estat es reserva un cop més la decisió final”, i farà les obres “on més l'interessi”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.