Peatges arreu
La Comissió Europea augura un augment dels peatges i demana que “no es discrimini els conductors en funció del lloc on viuen”
Aposta per una tarifa transparent i equitativa que variï en funció dels quilòmetres
Del #novullpagar al #totspagarem. La Comissió Europea augura que cada cop hi haurà més peatges, però demana que “no es discrimini els conductors en funció del seu lloc de residència” i que es cobri a tots el mateix, “segons els quilòmetres recorreguts”. Els portaveus de Brussel·les responen no comment quan se'ls pregunta sobre la revolta als peatges catalans i el greuge amb la resta de l'Estat (no es poden mullar sobre política interna, al·leguen), però sí que s'avenen a dibuixar com podrien ser les carreteres europees del futur.
L'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, signaria la carta que Artur Mas ha enviat a Mariano Rajoy demanant-li un sistema de peatges homogeni arreu de l'Estat. “Els peatges seran encara més freqüents en el futur”, pronostica Kallas, després que la crisi hagi escanyat les finances públiques: res no tornarà a ser com abans i els impostos ja no seran suficients per mantenir la xarxa de vies ràpides. Caldrà “contribuir a finançar infraestructures de gran qualitat” i, a més, “gravar la contaminació atmosfèrica i acústica”. Brussel·les, però, exigeix que es tracti els europeus amb igualtat i que “s'eviti qualsevol discriminació directa o indirecta entre conductors en funció de la seva nacionalitat o lloc de residència”. I aposta per unes tarifes que variïn en funció de la distància recorreguda.
“Els sistemes de tarifació vial han de ser transparents i equitatius per a tots”, reivindica Kallas. L'eurocomissari estonià, però, no es refereix a les diferències entre catalans i extremenys, sinó a la discriminació dels turistes estrangers en els països europeus, cada cop més, que fan servir el sistema de vinyeta temporal. A Àustria, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria i Romania no hi ha peatges sinó que s'obliga els conductors a comprar un distintiu un cop l'any. I Bèlgica vol fer el mateix. Ja seran 8 dels 27 socis de la UE. També els Països Baixos i Dinamarca s'estan pensant com ho fan per fer pagar l'ús de les vies ràpides. I a Espanya li podria interessar, tenint en compte el gran nombre de turistes per carretera que rep i el forat en els seus comptes públics. Actualment només el 21% dels 15.000 quilòmetres d'autopistes i autovies de l'Estat són de pagament.
“La no discriminació és un dret fonamental protegit per la legislació europea; conduir per Eslovènia o Bèlgica ha de ser tan fàcil per a un ciutadà francès o britànic com per a un conductor resident en aquests països”, reclama Kallas. En altres paraules: no vol que s'obligui els turistes a comprar el passi anual sencer si només volen creuar el país o circular-hi uns dies i exigeix que se'ls ofereixi una vinyeta setmanal o mensual a preus acceptables. Brussel·les, en qualsevol cas, “prefereix clarament un sistema de peatge en funció de la distància recorreguda, perquè és intrínsecament més just i eficaç”.
LA XIFRA
LA FRASE
El 17 de juny, tercer #novullpagar
Les plataformes #novullpagar i Prou Peatges han convocat una tercera protesta d'insubmissió de pagament als peatges. Serà el dia 17 de juny, un altre cop –com ahir– a les 12 del migdia a tots els peatges catalans. Per a una hora més tard, aquests col·lectius ciutadans emplacen les caravanes de cotxes a anar davant la seu central de la Caixa, propietària de la concessionària d'autopistes Abertis, per fer-hi un dinar amb carmanyola. Així ho van anunciar ahir mateix els impulsors de la campanya, després que diumenge van fer la segona protesta. Abertis va comptar 3.087 casos d'impagament als peatges catalans. La mateixa concessionària va dir ahir que aquesta xifra era menor al primer #novullpagar, que havia tingut 5.471 impagaments, sempre segons Abertis.
El Servei Català de Trànsit va actualitzar ahir la quantitat de denúncies per no pagar peatges que ha rebut de les concessionàries d'autopistes a Catalunya: ara la xifra ja és de 24.173. D'aquests, se n'han començat a tramitar 2.087, cosa que vol dir que els “denunciats” reben a casa el requeriment per confirmar –o no– la seva identitat. En rebre'l, el propietari del vehicle disposa de 20 dies per donar una resposta. Si finalment s'imposa la multa, de fins a 100 euros, va a parar a Trànsit, i no a Abertis.