Infraestructures

L'Estat vol tancar el PIF de l'aeroport

La decisió s'ha pres per la necessitat de reduir despeses i ja s'ha sol·licitat a la Comissió Europea

El punt d'inspecció fronterer es va construir el 2009 amb l'objectiu de potenciar la càrrega aèria, però les institucions del territori mai el van saber rendibilitzar

Tres anys i pocs mesos després d'inaugurar-se, el punt d'inspecció fronterer (PIF) de l'aeroport de Girona tancarà les portes. El que havia estat una reclamació constant dels empresaris gironins durant els anys noranta va ser una realitat el 2009, quan es va inaugurar oficialment. Havia de ser un dinamitzador comercial de les comarques gironines i un punt de referència per a la importació de productes d'origen animal o vegetal. Però a l'hora de la veritat, s'ha convertit en una infraestructura completament inutilitzada, sense cap mena d'activitat. I tres anys i mig després, i en un context de retallades i optimització dels recursos, l'Estat ha dit prou i ha sol·licitat a la Comissió Europea que suspengui temporalment l'activitat del PIF de l'aeroport de Girona, juntament amb les instal·lacions similars d'altres equipaments aeroportuaris de l'Estat.

La carta l'han enviat màxims responsables dels ministeris de Salut i Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, adreçada al cap de l'Oficina Alimentària i Veterinària de la Comissió Europea, per demanar la suspensió temporal d'alguns dels PIF de l'Estat per optimitzar recursos. A part de Girona, també hi ha aeroports com ara Vitòria, Palma, Santander i Vigo, entre d'altres. Per tant, ara només falta que la comissió hi doni el vistiplau perquè el tancament es faci efectiu. Des de la subdelegació del govern de l'Estat, ahir es va reconèixer que aquesta era una possibilitat que estava damunt la taula, sense entrar per ara en més detalls.

El punt d'inspecció Fronterer serveix per importar mercaderies de fora de la Unió Europea. Hi ha diverses categories de PIF en funció de la càrrega que es vol potenciar i, en el cas del de l'aeroport de Girona, permet l'entrada del que s'anomenen productes peribles, bàsicament que tinguin materials orgànics. Per exemple, productes farmacèutics o d'origen animal i vegetal, com ara pells, animals vius, alimentació, flors, llavors, carn o peix. Per això es tracta d'una infraestructura vinculada sobretot als departaments de Salut i Alimentació, ja que poden afectar la salut pública.

Sense càrrega

L'objectiu del PIF de l'aeroport havia de ser potenciar la càrrega aèria, i ser una alternativa a l'aeroport de Barcelona, basant-se en models d'èxit com ara Vitòria i Saragossa. De fet, en la inauguració l'empresariat gironí destacava que no disposar d'aquest equipament era un fre per a les comarques gironines, i des de les administracions es deixava clar que un cop posat en marxa el servei, era el teixit empresarial el que n'havia de treure partit.

Però la realitat ha estat que no només no s'ha incrementat la càrrega aèria, sinó que fins i tot ha disminuït. I això malgrat que des de la Cambra de Comerç de Girona s'ha intentat potenciar, sense èxit, aquest sector en els últims anys. L'última dècada, els anys amb més càrrega aèria van ser el 2002 i el 2006, amb gairebé 500.000 quilos. Però a partir del 2006, es va tornar a quantitats més habituals, a l'entorn dels 200.000 quilos. El 2009 es va marcar un mínim de 71.268 quilos durant tot l'any, i l'entrada del PIF no va servir de revulsiu. Ben al contrari, ja que el 2010 i el 2011 les mercaderies van representar poc més de 60.000 quilos. El 2012, fins a l'octubre, s'han mogut 128.000 quilos, a causa sobretot del transport de peces de cotxe.

650
operacions anuals
es preveia que pogués dur a terme el PIF, segons es va anunciar en la inauguració.
03.09.09
Es va inaugurar
oficialment el punt d'inspecció fronterer de l'aeroport de Girona.
128.144
quilos
s'han transportat entre el gener i l'octubre d'aquest any en mercaderies a l'aeroport de Girona.
Les claus

Qüestió de coherència

En un context en què es critiquen contínuament les ruïnoses inversions de l'Estat en matèria d'infraestructures, cal ser coherent i admetre que, per ara, i vist el rendiment, potser el més adient és tancar el PIF. Si lamentem els trens d'alta velocitat sense viatgers, els aeroports sense avions i les autovies sense cotxes que proliferen arreu de l'Estat, també cal assenyalar els punts d'inspecció fronterers sense mercaderies. La inversió i els costos de manteniment no tenen res a veure, i el cas del PIF de l'aeroport té una magnitud molt reduïda. Per exemple, construir-lo va costar un milió i mig d'euros, i ara només hi treballa una administrativa. Unes dades molt lluny dels milers de milions dels TAV i les autovies, però això no justifica que es tingui obert si no hi ha gens d'activitat. En tot cas, i si un dia surt una oportunitat per aprofitar-lo, caldrà ser diligent i obrir-lo ràpidament sense els entrebancs que està tenint, per exemple, el port de Palamós pel fet de ser espai no-Schengen. En aquest sentit, els mateixos empresaris admeten que el cas del PIF de l'aeroport ha estat un fracàs, i que hauria tingut molt més sentit posar la infraestructura al port. Actualment, el gros de les mercaderies es mou per mar, ja que els costos són molt més barats que els de la càrrega aèria, molt cara i apta només per a determinats productes. De fet, a l'aeroport només ha aprofitat el PIF un importador de bolets de Tunísia l'hivern del 2009.

Hi ha diversos motius del fracàs del PIF. Per exemple, entre l'empresariat gironí, que havia reclamat insistentment l'obra i que a l'hora de la veritat no ha estat capaç de fer-la rendible. També l'Estat, que ha dificultat l'exportació de productes des de Girona perquè no ha posat una màquina de rajos X, que la normativa obliga a posar en aquests casos. De fet, la càrrega de l'aeroport és només d'entrada, i la de sortida és insignificant. Per ser rendibles, els avions han d'anar i tornar plens, i això des de Girona no ha estat possible per aquesta mancança. Una mancança que també hi ha a Reus, però l'actitud de les autoritats –molt més flexibles amb la normativa– hi ha permès generar activitat exportadora.

Una reivindicació històrica

La reivindicació del punt d'inspecció fronterer de l'aeroport de Girona va començar durant la dècada dels noranta, en el que va ser una reclamació conjunta del món empresarial gironí i institucions com ara la Diputació de Girona. A finals dels noranta, la direcció d'Aena es va mostrar favorable a la construcció del PIF i, malgrat no tenir-hi competències, es va comprometre a seguir el cas de prop i intentar incidir-hi en el que pogués. L'any 2000 la Cambra i la Diputació de Girona van presentar un estudi en què es justificava la construcció de l'equipament, ja que es considerava que el volum de mercaderies podia sobrepassar les 11.000 tones anuals, 6.000 de les quals de productes extracomunitaris. De fet, en aquells anys es van plantejar diverses operacions amb companyies de càrrega aèria que necessitaven el PIF per poder-se portar a la pràctica. L'any següent es va anunciar la construcció d'un PIF al port de Palamós i un altre a l'aeroport, però no va ser fins al 2005 quan l'aleshores ministra de Foment, Magdalena Álvarez, s'hi va comprometre fermament i es va tirar endavant el projecte, amb un impuls important per part de qui era el subdelegat Francesc Francisco-Busquets. Finalment, es va inaugurar de manera oficial el 3 de setembre de 2009.

El PIF serveix
per importar productes com ara aliments
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a