Infraestructures i serveis

El museu militar del castell de Sant Ferran, a Figueres, aturat

El consorci del castell assegura que ha hagut de tornar els diners que havia aportat Foment per reformar l'edifici del governador perquè Defensa no hi posarà la seva part

El projecte ha generat controvèrsia a la ciutat

El museu militar que s'havia d'instal·lar al castell de Sant Ferran de Figueres ha quedat aturat perquè no ha arribat la part dels diners que havia d'aportar el Ministeri de Defensa. L'obertura d'aquest museu estava vinculada a unes obres de reforma de l'edifici del governador, que està situat a la plaça d'armes de la fortalesa, que finalment no es farà, si més no ara. Les obres havien d'haver començat l'estiu passat, segons havia anunciat el president del consorci del castell de Sant Ferran, Carlos Díaz Capmany. Però finalment no es faran.

Això fa que el futur museu militar quedi ajornat i que les peces bèl·liques que van arribar del castell de Montjuïc de Barcelona per exposar-les a Sant Ferran i que estan en caixes a la base militar de Sant Climent Sescebes a l'espera de l'obertura del museu, continuïn on són i no s'exposin al públic de moment.

Segons ha explicat el director del consorci de Sant Ferran, Damià Abella, una part del projecte l'havia de subvencionar el Ministeri de Defensa i l'altra part, el de Foment, però Defensa ha anunciat al consorci que no posarà la seva part dels diners. En canvi, Foment ja havia aportat més d'un milió per a aquestes obres, en la signatura del conveni que es va fer a Madrid precisament ara fa un any. Per tant, només s'havia rebut 1 milió dels 1,5 que costen les obres. Després de l'anunci de Defensa, el consorci, en vista que les obres no es podran fer, ha decidit tornar els diners aportats per Foment a Hisenda i deixar el projecte en suspens.

De fet, aquesta reforma només era una primera fase d'obres per poder instal·lar el museu, ja que després faltava encara un projecte de museïtzació. De moment, el que ha fet el consorci és mostrar una part del material que s'havia d'exposar al museu militar, amb una col·lecció de soldadets de plom i diverses maquetes del castell.

Proposta polèmica

El projecte per convertir la fortalesa en un museu militar no va agradar a una part de la societat figuerenca, que l'octubre de fa un any, en un debat públic sobre el futur del castell, va reclamar que el monument havia de ser de la ciutat i destinat a usos civils. En aquell moment, l'alcalde, Santi Vila, va respondre que s'havia d'estudiar la viabilitat econòmica d'aquesta idea, però va admetre que no estava del tot d'acord amb el “relat” del museu que hi volia posar el Ministeri de Defensa. Per Vila, el museu ha de ser, en tot cas, “un centre d'interpretació de conflictes”, però no un museu estrictament militar.

A Sant Ferran, s'hi han fet diverses propostes en els últims anys, no només el museu militar, sinó també que es convertís en un espai d'interpretació de la pau o fins i tot la ciutat del cavall. La intenció de les administracions és obrir el castell a la ciutat, i per això en els últims anys s'hi han fet diverses activitats, com ara el festival del circ, la fira agrària Firagri i una fira del cavall.

LA XIFRA

1,5
milions d'euros
és el que costava el projecte per reformar part del castell perquè pogués ser seu del museu.

La fortalesa més gran d'Europa

La fortalesa de Sant Ferran de Figueres és el monument de majors dimensions de Catalunya i la fortalesa més gran del segle XVIII amb baluards d'Europa. Està projectada per albergar al seu interior una guarnició de 6.000 homes i 500 cavalls. Aquestes són algunes de les dades que els responsables de Fortaleses Catalanes expliquen als visitants del castell per difondre la importància arquitectònica del monument.

Es van necessitar més de 4.000 obrers per aixecar la fortalesa en una època en què a Figueres hi vivien 1.500 persones. Es va començar a construir el 1754 i es van necessitar vuit anys només per construir la fortificació, que té un perímetre de set quilòmetres. Un cop feta la muralla, es va anar construint amb el temps els edificis de l'interior. De fet, ja hi havia estances perquè dins la muralla hi ha 200 casamates, on dormien els soldats. Va ser encarregada per Ferran VI, conegut com El Pacífic, fill de Felip V, que va dir que estava fart de conflictes i que volia protegir el seu territori; per això va fer construir la fortalesa. La va dissenyar l'enginyer Juan Martín Cermeño, influït pel Renaixement.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.