El TSJC acusa l'Ajuntament de fer “urbanisme a la carta”

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el tràmit urbanístic amb què l'Ajuntament de Barcelona volia legalitzar uns pisos al districte de Sarrià, la construcció dels quals havia estat declarada il·legal el 2004 pel mateix tribunal. La sentència, que no és ferma i contra la qual l'Ajuntament de Barcelona presentarà recurs al Suprem, suposa una altra estirada d'orelles a les pràctiques urbanístiques que aplica el consistori, ja que en els fonaments de la sentència els jutges assenyalen: “Ens trobem davant el que s'anomena un urbanisme a la carta, contrari a la finalitat última de la potestat de planejament que és la de servir amb objectivitat als interessos públics generals i no als d'un o de diversos propietaris".

Els fets es remunten al 2004, quan una primera sentència va anul·lar l'estudi de detall, l'eina urbanística que l'Ajuntament va utilitzar entre el 1997 i el 1999 per construir uns pisos a l'illa dels antics laboratoris Sandoz. L'Ajuntament va recórrer contra la sentència al Suprem, i el recurs encara està pendent de resolució, però paral·lelament va iniciar un altre tràmit urbanístic per legalitzar els pisos. Aquesta vegada va optar per una modificació del pla general metropolità que el 2007 van aprovar l'Ajuntament i la Generalitat. Aquest nou planejament va ser denunciat pels veïns del barri, que acusaven les administracions de modificar el planejament amb l'únic objectiu d'evitar un possible enderrocament dels pisos amb irregularitats.

Així ho creuen també ara els jutges del tribunal, que en la sentència expliquen que el fet decisiu d'aquest cas és que l'Ajuntament intervé en uns edificis que podrien quedar fora d'ordenació si el Suprem dóna la raó al TSJC, mentre a Barcelona hi ha centenar d'edificis en aquests condicions sense que es consideri necessari modificar-ne el planejament. “Si s'ha fet en aquest cas és per afavorir els interessos particulars del promotor i dels propietaris, sense que existeixi una necessitat objectiva i racional", s'assenyala en la sentència. El jutge va més enllà en assenyalar que la modificació suposa “una reserva de dispensació”, una figura prohibida i declarada nul·la per decret, que servia per aplicar una ordenació singular i privilegiada en una finca diferent a la que s'aplica en d'altres del mateix àmbit. Per tot això, la sentència conclou que les administracions es van anticipar i van planificar un “vestit a mida” per al que ja s'havia construït, per la qual cosa declara nul·la la modificació urbanística.

Els veïns que van iniciar aquesta lluita contra la construcció dels edificis construïts a l'illa Sandoz, situada entre els carrers Osi, Santa Amèlia, Cardenal Vives i Tutó, i Fontcuberta, van rebre amb satisfacció la nova sentència. “Dóna la raó un cop més als veïns que des de fa 16 anys denunciem uns fets que a més ens han costat molts diners”, deia un dels afectats i veí de la zona, Carlos Chica. Per l'advocat dels veïns, Eduard Moreno, la sentència “és un èxit, i no únicament personal, i és necessària perquè Barcelona posi fi a aquestes modificacions que no són raonables”.