urbanisme
La crisi té paralitzades les àrees residencials gironines
Els ajuntaments han avançat tràmits administratius, però els projectes no van més enllà
El gremi de promotors gironins veu de bon ull que hi hagi sòl a punt per quan es necessiti
Després de l'aprovació definitiva, el 13 de març de l'any passat, de les àrees residencials estratègiques (ARE), no n'hi ha cap que s'hagi començat a construir a les comarques gironines. Les ARE són un instrument del govern per crear sòl disponible de manera més àgil –i que inclouen el 50% d'habitatge protegit–, però que van arribar en el moment en què la crisi ja s'havia estès al sector de la construcció. Així doncs, malgrat que la majoria dels ajuntaments han anat fent els tràmits necessaris perquè vagin endavant, llevat dels que hi han renunciat per diversos motius (Ripoll, Banyoles, Vidreres o una de l'Estartit), es troben bloquejades. Des del gremi de promotors de les comarques gironines es veu de bon ull que la conselleria n'hagi volgut tirant endavant la tramitació, malgrat el context, ja que hi haurà sòl a punt per quan calgui. El secretari del gremi, Josep Donés, va explicar a aquest diari que s'intueix que les ARE de Girona i Sant Feliu es posaran en marxa abans, “ja que hi havia promotors que ja hi tenien sòl”. Si bé reconeix que no és un moment d'entusiasme, manifesta que aquestes dues segurament es començaran amb anterioritat, mentre que d'altres, no.
Estudis antics
Com passa en cada nova urbanització, es van fer unes previsions de les càrregues per a aquest efecte en funció de fa un o dos anys als municipis en què els tràmits estaven més avançats. Així que caldrà, en el context actual, desestimar aquestes xifres i calcular-les un altre cop. En cada ARE hi ha d'haver una reparcel·lació que es gestionarà pel sistema de cooperació. Això vol dir un consorci format per l'Ajuntament i l'Incasòl. Si bé també hi ha d'haver una junta de propietaris, aquests no prenen cap iniciativa. A més, legalment es va contemplar la possibilitat que aquests complexos es poguessin fer per fases. Tanmateix, no s'ha renunciat a cap de les que han quedat, esperant un moment més propici, i les que no han creat el consorci, com ara Torroella –que, de moment, n'ha establert les bases– n'estan a l'espera. Roses també està pendent de constituir el consorci, però no pensa renunciar ni a fer l'ARE ni al nombre de pisos projectats.
No a la massificació
El cas més paradigmàtic és el de Ripoll, en què en una consulta popular els veïns ja van dir que no volien l'ARE, que primer contemplava 489 pisos. Després es va acordar fer-ne 420, però l'oposició insistia que estava en mans d'un sol propietari i consistia en un cas d'especulació. Pel que fa al sector Casanova de l'Estartit, a Torroella de Montgrí, es va considerar que hi havia massa densitat i edificabilitat –es plantejaven edificis de quatre plantes–, hi havia un informe desfavorable de Costes i no hi havia cap consens.
A Banyoles, tots els grups van rebutjar les àrees residencials estratègiques, tenint en compte el gran nombre de pisos buits que hi ha a la ciutat. L'ARE preveia fer 357 pisos, i només eren la meitat dels previstos a l'inici.