Lleida exhibeix el seu Cerdà
Mentre Barcelona commemora els 150 anys del pla Cerdà, Lleida també celebra aquest any el 150è aniversari de qui va engegar el procés de modernització de la capital del Segrià fora de les seves muralles: l'alcalde Manuel Fuster
L'any 1859, el mateix any que Barcelona veia com l'Estat espanyol aprovava per decret el controvertit pla d'eixample d'Ildefons Cerdà, a la ciutat de Lleida prenia la vara de l'alcaldia l'advocat progressista Manuel Fuster. Aquell segon mandat de Fuster (ja havia estat paer en cap durant un breu període uns anys abans) va durar poc, amb prou feines tres anys, però va ser molt fèrtil.
Aprofitant el vents liberals que durant aquell curt trienni bufaven de Madrid, Lleida va obtenir el permís de l'Estat per enderrocar les muralles; va arribar el ferrocarril a la ciutat; es va començar a projectar l'eixample de Lleida (que al cap d'uns anys, el 1865, concretaria l'arquitecte Josep Fontserè en un pla radial); es va inaugurar el pulmó verd de la ciutat, els Camps Elisis; es va decidir l'emplaçament d'equipaments hospitalaris nous, escolars i culturals, i va ser instal·lada la xarxa urbana de gas i electricitat a tota la ciutat.
Al mateix temps, el canal d'Urgell revolucionava l'activitat agrària i va obrir el camí cap a una producció intensiva que, amb la mecanització, es va convertir durant el segle XX en aquesta potent indústria agroalimentària lleidatana. Quan va arribar Manuel Fuster a la Paeria, Lleida era una ciutat de poc més de 20.000 habitants, dedicats bàsicament a l'agricultura, i la ciutat vivia encara en la decadència provocada per la destrucció que l'any 1707 van perpetrar les tropes borbòniques quan van conquerir la ciutat.
Un cop acabat el mandat, els historiadors creuen que es van forjar les bases d'una gran transformació.
«Amb l'alcalde Fuster, la ciutat de Lleida va fer el salt cap a la modernitat», va resumir dijous l'alcalde, Àngel Ros, durant la inauguració d'una exposició que permet recórrer els 150 anys que arrenquen amb l'arribada a la Paeria del seu antecessor. L'exposició, organitzada per l'Ajuntament, també intenta traçar un indissimulat paral·lelisme entre algunes fites actuals, com ara l'arribada del TAV, l'aeroport d'Alguaire i projectes urbanístics com ara el parc tecnològic del Gardeny. L'exposició, que es pot visitar fins a finals d'any a l'Auditori Enric Granados, té com a eix central una maqueta de grans dimensions de la ciutat, amb tots els carrers i els principals edificis reproduïts amb exactitud. A través d'un audiovisual, la maqueta ajuda a entendre i a situar les transformacions urbanes successives que es van fer a partir de l'enderroc de les muralles fins a l'actualitat.
L'exposició inclou fotografies del període i uns interessants vídeos dels anys vint i seixanta del segle passat, cedits per dues famílies lleidatanes. També es reprodueix el que podria haver estat el despatx municipal de l'alcalde Fuster, en el qual es projecta un audiovisual en què es dramatitza una inversemblant però pedagògica conversa entre l'alcalde i dos col·laboradors seus: en deu minuts, l'alcalde i el seu equip decideixen tot el conjunt de transformacions que haurà de viure Lleida durant els següents cent anys.
Eixample radial
L'exposició és l'activitat principal de l'Any Fuster que s'ha celebrat a Lleida durant el 2009. S'han editat llibres i s'han programat conferències sobre el paper de l'alcalde i les successives transformacions de la ciutat. De manera semblant a l'Any Cerdà que se celebra a Barcelona. Perquè el paral·lelisme fos exacte, però, Lleida hauria hagut d'esperar el 150è aniversari del pla d'eixample de l'arquitecte Fontserè, del 1865. L'arquitecte, que precisament va ser redactor d'un dels projectes d'eixample de Barcelona alternatius al de Cerdà, en què apostava també per una quadrícula rectangular, a Lleida va optar, en canvi, per un eixample concèntric, vertebrat per unes avingudes que no es van poder fer amb la grandària que van ser dissenyades i delimitat per una ronda que, aquesta sí, existeix encara avui.
Entre pedres mil·lenàries
El lloc escollit per a l'exposició de l'Any Fuster és un motiu d'interès afegit a la visita: es tracta del segon subterrani de l'auditori municipal Enric Granados, on es troben restes de la Lleida romana i on antigament hi havia una de les portes de la muralla medieval. Aquestes restes han estat tancades amb pany i forrellat des de la construcció de l'edifici, mentre es buscava una manera d'aprofitar aquell espai per a la ciutat. Finalment, l'exposició de l'Any Fuster inaugura una etapa nova de l'espai. L'Ajuntament de Lleida té previst que els 900 metres quadrats d'aquest espai es puguin utilitzar a partir d'ara per fer-hi exposicions d'una manera habitual.